January 17, 2022
De parte de La Corda
270 puntos de vista

Seguim compartint paraules i versos que volen desde els murs de Brians (Barcelona). Esperem que us agradi.

Tot gris. Quan el cel est谩 tan gris com amb els grisos murs d鈥檃quest penal. Com els grisos barrots i el ciment gris que trepitjo. Aquest lloc es torna obscur, trist i miserable, com la cendra gris que cau de la cigarreta que fumo en aquesta cel路la, grisa tamb茅.

Desde Dins 鈥 A qui ho vulgui entendre.

Ja pots cridar ben fort al cel, en aquesta nit obscura, que ning煤n t鈥檈scoltar脿. Ja pots somiar despert, mentre la llum del focus de seguretat il路lumina el pati de la pres贸 i entra sense vergonya dins de la cel路la, tenyint-la d鈥檜n trist groc. La llum tatua l鈥檕mbra dels set barrots de la finestra sobre la paret. No puc dormir sobre els llen莽ols suats, on al mig posa ben visible 鈥淕eneralitat de Catalunya Serveis Penitenciaris鈥. Jo sempre les poso cara avall les lletres, per no veure-les. En aquesta hora on regna el silenci al Departament Especial d鈥橝illament, i sents l鈥檕pressi贸 del mur que tens a dos metres de la finestra. Adornat amb concertines. La porta de seguretat doble, on pel mat铆 em donaran 1 got de llet i boller铆a industrial a trav茅s d鈥檜na finestreta. No tinc dret a comprar menjar.

Doncs en aquesta hora es quan apareixen els fantasmes del present, o del passat, per貌 sobretot els del present. Aillat 22 hores al dia en una cel路la de 5脳3, sense televisor. Se m鈥檈nv脿 la ment amb pensaments estranys, com indagar quant deuen costar les nosequantesmil cadires d鈥檜na pres贸. Em perdo en mi mateix. L鈥檕rganitzaci贸 punitiva est脿 a cop de walky. Em tortura aquesta llum. Improvitzo amb un llen莽ol com a cortina. Em tornen a passar per la ment mil pensaments, l鈥檜n rere l鈥檃ltre, sense saber on comen莽a i on acaba cadascun. Qu猫 pretenen en donar-te la carta de la teva parella oberta i m茅s que segur llegida? 芦Oiga, pero鈥 como que me da la carta abierta?禄  I al sobre llegeixo 鈥淏ye, bye X. Love is a big sheet. S茅 libre amigo禄. 驴Amigo? Coses de l鈥檃mor. I exploto com Hiroshima i vola la cadira per l鈥檈stret chavolo contra la porta.

Doncs aix貌. En aquesta hora fosca d鈥檌nsomni, sense tabac, sense menjar, aqu铆 recordo el temps de vi i roses fins quan tot just comen莽a a sortir la primera claredat. I l鈥檃ltaveu crida 鈥渞ecuento!, recuento!鈥 I de nou, de peu al fons de la cel路la, perque vegin que segueixo aqu铆, i segueixo viu.




Fuente: Lacorda.noblogs.org