May 1, 2021
De parte de Antagonistas
273 puntos de vista


Albert Hola (@holalbert)*

Chicago, any 1886. La ciutadania obrera s鈥檕rganitza contra els abusos i excessos de la burgesia empresarial assentada al poder. Reclamaven quelcom que en l鈥檃ctualitat haur铆em de pensar que est脿 assolit i consolidat, per貌 caldria ser molt agosarat per estar-ne segur del cert.

En el Segle XXI de l鈥檈lectr貌nica i les noves tecnologies, quan les m脿quines podrien substituir gran part del treball de la humanitat per aconseguir el gran somni dels primers pensadors liberals dels segles XVIII i XIX com Adam Smith o Thomas Jefferson: Una humanitat feli莽 i amb la taula plena.  

 Doncs en ple segle XXI ens trobem:

鈥 Una minoria benestant.

鈥 Una delmada classe mitjana configurada ja essencialment per la ciutadania que encara mant茅 la feina estable.

鈥 Un volum de conciutadans que viuen o malviuen en l鈥檃nomenat 芦sector terciari banal禄 caracteritzat per jornades laborals interminables i mal pagades a restaurants, neteja d鈥檋otels, repartidors a domicili, monitoratge per hores鈥 i un llarg etc猫tera.

鈥 El 芦sud禄 del planeta ofegat per la fam, la set, les guerres fratricides, l鈥檈xplotaci贸 econ貌mica a les 芦Maquiles禄.

鈥 Jubilats que malviuen en la precarietat i en l鈥檕blit social.

鈥 Jubilats que mantenen els seus fills a l鈥檃tur en un Estat que supera el 20% de la poblaci贸 activa i que voldria treballar, en atur.

鈥 Un munt de joves, cada vegada millor formats, que no acaben de sortir del subm贸n laboral precari鈥 i que tanmateix no es poder emancipar per gaudir de la dignitat d鈥檜na vida pr貌pia.

鈥 Una industrialitzaci贸 creixent, concentrat el seu poder en poques mans, amb sobreexplotaci贸 extrema dels recursos i contaminaci贸 que posa en perill seri贸s la vida al planeta alhora que fa sentir culpable a la ciutadania mitjan莽ant el 芦greenwashing禄.

I alguns interrogants inquietants鈥

鈥 Una efici猫ncia tecnol貌gica que expulsa les persones del lloc de treball, generant atur massiu i un incert futur poc tranquil路litzador per la majoria d鈥檋abitants de La Terra: Qui consumir脿 la producci贸 de les m脿quines? Amb quina energia? Hi ha darrera de les 芦rendes garantides禄 assajos de 芦societats duals禄? 芦Alg煤禄 planeja un nou equilibri demogr脿fic entre poblaci贸 i recursos que pot implicar veritables pr脿ctiques genocides o eugen猫siques? Fi de les democr脿cies parlament脿ries substitu茂des per tecnocr脿cies 芦ecofeixistes禄?

 De nou Chicago, any 1886: s鈥檌niciava una gran vaga d鈥檕breres i obrers gosant reclamar les 芦Tres 8禄 (Dret a vuit hores de treball, vuit hores d鈥檕ci i vuit hores de descans) a les corporacions empresarials que ja feia temps que havien substitu茂t els ideals dels vells liberals per un de nou i 煤nic: el D貌lar.

 Com es podien atrevir aquells esparracats, a qui a sobre donaven feina perqu猫 poguessin subsistir, a desafiar-los? Que potser els volien arru茂nar? Treballar deu, dotze, catorze hores di脿ries era d鈥檃ll貌 m茅s normal鈥 Qu猫 es pensaven aquests?

 La cosa acab脿 com el rosari de l鈥檃urora:

 Manifestaci贸 pac铆fica, viol猫ncia policial, bomba llen莽ada a la policia de dubtosa autoria. L鈥橢stat Nord-Americ脿 prengu茅 partit en favor de les patronals i reprim铆 violentament les protestes. Hi hagu茅 fins i tot execucions, penes capitals sense proves ni garanties de judici just: Els 芦M脿rtirs de Chicago禄. Arrel d鈥檃quests ignominiosos fets els col路lectius populars i obrers prengueren aquesta data com a s铆mbol de l鈥檈mancipaci贸 de la classe treballadora respecte de les patronals en substituci贸 d鈥檜na altra efem猫ride que fou tan esperan莽adora de l鈥檈mancipaci贸 popular com tr脿gica en la seva repressi贸: 1871, la Comuna de Par铆s, el Temps de les cireres.

 Ja fa m茅s de cent anys de la dur铆ssima vaga de la Canadenca, que despr茅s d鈥檜n esfor莽 estoic fins a l鈥檈xtenuaci贸 per part dels i les treballadores (acomiadaments, repressi贸 policial, solidaritat obrera per mantenir la lluita, fam de les fam铆lies implicades鈥) va comportar una fita hist貌rica per les classes populars: L鈥檈stabliment per llei de la JORNADA LABORAL DE VUIT HORES que permetria la dignificaci贸 de la vida de les classes obreres i camperoles  (8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d鈥檕ci). Tanmateix la seva implantaci贸 efectiva fou paper mullat a molts indrets i les organitzacions sindicals foren les que lidiaren amb patrons i latifundistes per la seva aplicaci贸 efectiva davant la passivitat c貌mplice de les autoritats dels Estats.

 Durant la segona meitat del segle XX els estats liberals capitalistes assimilaren moltes demandes i iniciatives transformadores de la classe obrera amb l鈥檕bjectiu de debilitar les iniciatives revolucion脿ries anarquistes, anarcosindicalistes i marxistes. L鈥檈stat del benestar, en paral路lel a una estudiada repressi贸 de l鈥檌nsurreccionalisme revolucionari va fagocitar la guspira emancipadora al m贸n occidental i la repressi贸 directa als castigats territoris 芦postcolonials禄 i al con sud americ脿.

 Avui el capitalisme camale貌nic es reinventa mitjan莽ant la vella met脿fora de l鈥檃se i la pastanaga: la novetat 茅s que l鈥檈ndolceix amb la xocolata del lloro. Conceptes com el lideratge compartit o economia col路laborativa pretenen crear la nebulosa d鈥檜n teatre que trenqui aparentment amb la dualitat patr贸 鈥 assalariat / da mentre s鈥檈stimula la compet猫ncia salvatge entre companys i companyes assalariades als quals se鈥檒s ha fet sentir 芦de la corporaci贸禄. All貌 precari 茅s col路laborador i els i les companyes assalariades competeixen entre elles per un hipot猫tic estatus servil. El tokenisme medi脿tic pretesament projecta un aven莽 en els drets de les dones amagant una realitat de precarietat generalitzada.  

MENTRE M脡S SEMBLEN CANVIAR LES COSES, M脡S S脫N EL MATEIX, que va dir algun savi.

 De retorn al segle XXI hom 茅s prou madur per reflexionar en relaci贸 al context social actual i la necessitat, o no, de sindicats i organitzacions impulsores de reformes, millores o transformacions estructurals. Tanmateix de concebre les estrat猫gies de lluita com a tals amb l鈥檕bjectiu d鈥檃rribar a La Idea o com a objectius consumibles i de rol. 

 Aquest 2021 la poblaci贸 sembla ser que estem normalitzant que els mateixos poders f脿ctics responsables de la pand猫mia mundial que delma els nostres estimats i estimades en forma de morts i atur laboral, minvin perillosament les nostres llibertats ciutadanes d鈥檈xpressi贸, manifestaci贸 o moviment. La cirereta del past铆s 茅s aconseguir que la v铆ctima se senti responsable de tot plegat i es llenci a abra莽ar el segrestador i maltractador: la s铆ndrome d鈥橢stocolm i de la dona maltractada en perfecta emulsi贸.

  En aquest context arribem al Primer de Maig. Som molt conscients que a m茅s de la milit脿ncia ideol貌gica les organitzacions sindicals tenen un gran volum d鈥檃filiaci贸 menys amarada de l鈥檌deari emancipador, i que se l鈥檋a d鈥檃treure i s鈥檋i ha de comptar per no cometre de pecats avantguardistes i executivistes que reprodueixen una i una altra vegada noves jerarquies i esdevenen per si mateixes la mort de l鈥檈mancipaci贸. 

A UNA MILIT脌NCIA, A UNA CIUTADANIA EMANCIPADA, NO SE LA MANIPULA NI SE L鈥橢NGANYA, I PREN DECISIONS S脌VIES I SOBIRANES. POTSER AQUESTA 脡S LA CLAU DE VOLTA.

 Repetim que som molt conscients que l鈥檃filiaci贸 no 茅s milit脿ncia, per貌 tampoc els comit猫s s贸n assemblees. Millor no dir-nos assemblearis si realment no ho som, millor no anomenar serp a un vidriol, millor no anomenar vaga a all貌 que no ho 茅s, millor no dir-se sindicat si s鈥櫭﹕ una empresa gestora鈥 i a l鈥檃ltra banda de la torrentera la xacra dels suposats sindicats de treballadorxs que acomiaden treballadorxs. Potser vivim l鈥檃uge d鈥檜na nova avantguarda sociocultural, l鈥-isme de l鈥檕x铆moron, blanquejat com a 芦contradiccions禄, o del pur cinisme i hipocresia. 

 ELS BONS MARINERS NO EN NECESSITEM, DE PATR脫. NO EN VOLEM. 

SALUT I ANARQUIA

Dia 11dia del mes de Floreal de l鈥檃ny 229 del Calendari Republic脿


*Albert Hola 茅s membre de la redacci贸 d鈥橝ntagonistas.org




Fuente: Antagonistas.org