September 26, 2021
De parte de Nodo50
389 puntos de vista


Per a la mem貌ria oficial, Salvador Segu铆 constitueix una excepci贸 entre els noms propis de l鈥檃narquisme. En un pa铆s 鈥搃 una historiografia, la catalana, encara amarada de noucentisme鈥 que s鈥檋a esfor莽at per esborrar del mapa el moviment popular m茅s important de la seva hist貌ria i el moviment anarquista m茅s important del m贸n, Segu铆 resulta un nom familiar. Juntament amb altres escasses excepcions com Frederica Montseny o Joan Peir贸, t茅 espais dedicats a la seva mem貌ria: carrers a Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, l鈥橦ospitalet de Llobregat, Vilafranca del Pened猫s, un institut de secund脿ria a Barcelona i una fundaci贸. Tanmateix, m茅s enll脿 de la seva gen猫rica associaci贸 amb la CNT i el seu paper a la vaga de la Canadenca de 1919, poques coses m茅s s贸n conegudes per qualsevol persona m铆nimament informada sobre l鈥檃nomenat Noi del Sucre. Com a molt, alguns sectors lletraferits sabran de la seva 铆ntima amistat amb Francesc Layret i Llu铆s Companys 鈥搇a mare del qual era cosina de la de Segu铆鈥, un trio que va compartir pulsi贸 social, alta cultura, i el fet haver caigut sota les bales d鈥檜n estat assass铆. Fins i tot, posseeix l鈥檈xcepcionalitat d鈥檋aver estat biografiat 鈥揹e manera prou competent鈥 per intel路lectuals brillants de la d猫cada de 1970 com Josep Maria Huertas Claveria o Manuel Cruells.

Aquest 23 de setembre es compleix el 134猫 aniversari del seu naixement 鈥搒embla que a Lleida, malgrat que hi ha una controv猫rsia amb Tornabous, d鈥檕n era la seva mare. Coincidint amb aix貌, i tenint en compte que d鈥檃qu铆 un parell d鈥檃nys commemorarem el centenari del seu assassinat a mans d鈥檜ns sicaris de la patronal 鈥揳mb la complicitat activa del Govern Civil de Barcelona鈥, l鈥檈ditorial Lo Diable Gros publica El col贸s de l鈥檃narquisme, un recull dels textos del dirigent anarcosindicalista, seleccionats i editats per Jordi Mart铆 Font. 脡s una excel路lent oportunitat per con猫ixer qu猫 hi ha al darrere dels mites. 脡s l鈥檕casi贸 per a qu猫 aquell fill de forner, pintor de professi贸, activista cultural, un dels art铆fexs de l鈥橝teneu Enciclop猫dic Popular i un dels fundadors de la CNT, el 1910, pugui parlar amb nosaltres.

Al darrere la figura colossal (en termes pol铆tics i en termes f铆sics, amb prop de dos metres i m茅s de cent quilos), trobarem un pensador brillant i un dels principals te貌rics de l鈥檃narcosindicalisme mundial

Un esp貌iler: al darrere la figura colossal (en termes pol铆tics i en termes f铆sics, amb prop de dos metres i m茅s de cent quilos), trobarem un pensador brillant i un dels principals te貌rics de l鈥檃narcosindicalisme mundial, amb un pensament elaborat i unes propostes v脿lides malgrat que hagi passat m茅s d鈥檜n segle. 脡s cert: la seva obra 茅s dispersa en articles, discursos, correspond猫ncia, entrevistes鈥 En aquest sentit, en les formes, era completament socr脿tic: la paraula viva, sobretot entre el polititzat m贸n de l鈥檃narcosindicalisme de principis del segle XX, esdevenia la principal forma d鈥檌nformaci贸 i agitaci贸, i m茅s aviat refractari al tractat filos貌fic. En els continguts, per contra, era aristot猫lic: considerava que la virtut es trobava en el punt mitj脿. L鈥檃narcosindicalisme era la s铆ntesi ideal entre l鈥檃narquisme com a part te貌rica i el sindicalisme com a materialitzaci贸 pr脿ctica. Era contrari a la viol猫ncia revolucion脿ria com a estrat猫gia, encara que considerava 煤til i 猫tica la leg铆tima defensa 鈥搃, de fet, no li feia recan莽a participar, amb l鈥檃vantatge del seu f铆sic, en enfrontaments amb sicaris de la patronal i lerrouxistes. Va defensar l鈥檃politicisme, no pas perqu猫 no consider茅s 煤til la pol铆tica, sin贸 per evitar all貌 que estava passant coet脿niament a Europa: que els sindicats acabaven esdevenint ap猫ndixs subordinats a partits pol铆tics te貌ricament obrers (PSOE, socialdem貌crates alemanys, socialistes francesos, laboristes brit脿nics鈥). Per contra, m茅s aviat defensava utilitzar els pol铆tics en benefici dels obrers, mantenint-ne sempre l鈥檈stricta independ猫ncia sindical. I l鈥檈xemple el podia tenir amb el republicanisme popular catalanista, a partir de la seva privilegiada relaci贸 pol铆tica i amistat personal amb Francesc Layret i Llu铆s Companys, encara que tamb茅 amb l鈥檌ntent de manipulaci贸 de dirigents socialistes espanyols com Francisco Largo Caballero.

Ara b茅: all貌 que m茅s va distingir el seu pensament, transm猫s pels seus escrits 鈥揳lguns dels quals semblen haver estat redactats per la m脿 d鈥檃lguns amics i col路laboradors seus com Miquel Viadiu o Pere Foix鈥, era entendre el sindicat com un espai de formaci贸 cont铆nua i com a eina revolucion脿ria. El sindicalisme havia d鈥檈sdevenir, sobretot, un espai de trobada entre els treballadors, on les difer猫ncies de rang i categories havien de ser aparcades 鈥揹鈥檃qu铆 el concepte 鈥渟indicats 煤nics鈥, que havia de servir perqu猫 els seus afiliats rebessin una profunda i intensa formaci贸 pol铆tica (茅s a dir, entendre com funciona el m贸n) i, sobretot, t猫cnica. La part revolucion脿ria del sindicalisme consistia a poder arribar a un moment en qu猫 l鈥橢stat, aquest Estat tan odiat per l鈥檃narquisme, fos reempla莽at pel sindicat. En altres paraules, que l鈥檃narcosindicalisme havia de preparar les classes populars, segons coneixements pol铆tics, personals, human铆stics, de psicologia col路lectiva, i amb valors com la disciplina i el rigor, perqu猫 forgessin una contrasocietat a dins la mateixa societat fins a privar d鈥檕xigen el capitalisme burg猫s, fins al punt que aquest arrib茅s a caure pel seu propi pes (o amb una empenteta) i l鈥檈ndem脿, un sindicat capa莽 d鈥檃dministrar la vida p煤blica pogu茅s suplir amb facilitat totes les funcions b脿siques i serveis que feia funcionar la societat.

All貌 que m茅s va distingir el seu pensament, transm猫s pels seus escrits 鈥揳lguns dels quals semblen haver estat redactats per la m脿 d鈥檃lguns amics i col路laboradors seus com Miquel Viadiu o Pere Foix鈥, era entendre el sindicat com un espai de formaci贸 cont铆nua i com a eina revolucion脿ria

Sembla f脿cil de dir-ho, i dif铆cil d鈥檃plicar. 脡s per aix貌 que la CNT de la primera d猫cada de la seva exist猫ncia, m茅s enll脿 de la m铆stica de les barricades i els moviments vagu铆stics de 1909, 1917 i 1919, anava prenent funcions pr貌pies d鈥檜n estat: l鈥檃rticulaci贸 de diverses iniciatives mutualistes; la simbiosi amb ateneus que oferien contactes, oci, sociabilitat; la creaci贸 d鈥檈scoles per als fills dels treballadors 鈥搃 escoles nocturnes, amb cultura general i perfeccionament t猫cnic d鈥檕fici, per als afiliats鈥, mitjans de comunicaci贸 鈥揺l diari Solidaridad Obrera鈥 aix铆 com una mena d鈥檌nd煤stria editorial militant, borses de treball 鈥撁﹕ a dir, cert control obrer per a seleccionar treballadors en les empreses on tenien representativitat鈥, i tot all貌 que conferia poder a la classe treballadora i suscitava por entre les propietats de les f脿briques i els negocis.

El seu talent pol铆tic i estrat猫gic el va convertir en objecte de la repressi贸. Fou empresonat diverses vegades, entre les quals estigu茅 gaireb茅 tres anys tancat (1919-1922) al Castell de la Mola, a Ma贸 (Menorca) |Arxiu

Aix貌 implicava unes l铆nies estrat猫giques i un pensament econ貌mic que el mite de la revoluci贸 ha ocultat a mitges. Segu铆 era un gran coneixedor de Cristiaan Corneliseen, un economista i te貌ric anarcosindicalista holand猫s que considerava important generar una legalitat obrera, 茅s a dir, prendre鈥檚 seriosament el m贸n del dret i l鈥檃rticulaci贸 institucional de la contrasocietat, o l鈥檃cceptaci贸 d鈥檜na economia de mercat mixta i controlada per les classes treballadores, que era l鈥檃nt铆tesi del socialisme centralitzat que preconitzava el moviment comunista coetani. I no 茅s d鈥檈stranyar: tant Segu铆 com bona part de les elits anarcosindicalistes catalanes de principis del segle XX es podrien considerar el que avui podr铆em caracteritzar com a aut貌noms, cooperativistes o petits empresaris, amb les seves dosis d鈥檌niciativa econ貌mica, encara que amb un sentit moral de l鈥檈conomia. D鈥檃qu铆, una important conseq眉猫ncia, que no sempre va ser compresa per bona part de la milit脿ncia, sobretot en un moment en qu猫 la presa de poder bolxevic, a finals de 1917 enlluern脿 el proletariat barcelon铆 i espant脿 les classes benestants. Segu铆 considerava que calia atreure鈥檚 per a la causa les classes mitjanes i el m贸n pag猫s. Les primeres eren necess脿ries per fer funcionar l鈥檈conomia i la societat l鈥檈ndem脿 de la revoluci贸. Els segons, perqu猫 qualsevol revoluci贸 sempre pot tenir el risc del desabastiment en la desconfian莽a entre el m贸n rural i urb脿. S鈥檕blida sovint que la vaga de la Canadenca va esclatar quan l鈥檈mpresa el猫ctrica va acomiadar enginyers i administratius 鈥撁﹕ a dir, treballadors de coll blanc鈥, i van venir a la CNT a demanar suport.  All貌 que havia estat un conflicte limitat a una vintena de persones, va continuar com a vaga de solidaritat i va acabar amb una vaga general de sis setmanes i amb la claudicaci贸 鈥損rovisional i a contracor鈥 de l鈥檈mpresariat barcelon铆.

Tant Segu铆 com bona part de les elits anarcosindicalistes catalanes de principis del segle XX es podrien considerar el que avui podr铆em caracteritzar com a aut貌noms, cooperativistes o petits empresaris, amb dosis d鈥檌niciativa econ貌mica, encara que amb un sentit moral de l鈥檈conomia

Segu铆 era un home admirat per gent de tota classe i condici贸. Tamb茅 i molt especialment, per la intel路lectualitat del moment 鈥損er posar un exemple, per personatges com Eugeni d鈥橭rs: participava en les principals tert煤lies, era respectat pel m贸n pol铆tic republic脿 i catalanista, era un gran coneixedor dels corrents filos貌fics del moment. Mirant el seu perfil psicol貌gic, malgrat una cultura autodidacta 鈥搇a seva escolaritat no havia anat m茅s enll脿 dels deu anys鈥 es podria considerar un superdotat carism脿tic, un l铆der natural, un primus inter pares. Aix貌 el feia ser un esc猫ptic. Es va anticipar a entendre que la Revoluci贸 Sovi猫tica era una farsa, fonamentada en all貌 que el soci貌leg alemany Robert Michels definia coet脿niament com a 鈥渓lei de ferro de l鈥檕ligarquia鈥, segons la qual qualsevol grup revolucionari que assaltava un poder autocr脿tic, tendia a reproduir en el nou r猫gim les mateixes estructures pol铆tiques i socials d鈥檕pressi贸. Aix貌 li va causar for莽a oposici贸 entre una milit脿ncia jove i radicalitzada, sobretot a partir del moment en qu猫 la patronal catalana va comen莽ar a optar per una guerra social que va propiciar mig miler de morts entre 1917-1923.

De fet, el seu talent pol铆tic i estrat猫gic el va convertir en objecte de la repressi贸. Fou empresonat diverses vegades, entre les quals estigu茅 gaireb茅 tres anys tancat (1919-1922) al Castell de la Mola, a Ma贸 (on va escriure les seves millors p脿gines) fins que, en plena ofensiva, fou assassinat el dissabte 10 de mar莽 de 1923 juntament amb el seu col路laborador, Francesc Comas, conegut com a Paronas.

El seu assassinat commocion脿 la ciutat. Molts barcelonins van anar fins a l鈥檌ndret 鈥揳l carrer de la Cadena, al barri del Raval鈥 on van ser abatuts, per a dipositar-hi flors. A la tarda de diumenge es registraren alguns tiroteigs i  aldarulls dispersos. Les autoritats, tement un mot铆, van detenir desenes de sindicalistes, van clausurar les organitzacions sindicals i van enviar policies i gu脿rdies civils a patrullar per tota la ciutat. El dilluns dia 12, l鈥檈nterrament de Segu铆 fou clandest铆. Ni tan sols es va permetre la pres猫ncia de la fam铆lia. Un dels pocs autoritzats a complir amb els tr脿mits administratius va ser el seu amic i advocat, Llu铆s Companys. La CNT interpret脿 aquests esdeveniments com una agressi贸. La not铆cia d鈥檃quest 鈥渘o funeral鈥 corregu茅 de pressa per la ciutat. Al llarg del mat铆, grups de sindicalistes van rec贸rrer Barcelona tot comminant la ciutadania a tancar negocis i aturar les f脿briques. S鈥檈stengu茅 una vaga general. Una gran gernaci贸 es concentr脿 davant el Govern Civil. El governador, aclaparat per la situaci贸, va alliberar els anarquistes detinguts diumenge i prometia la celebraci贸 p煤blica d鈥檜n funeral per a Francesc Comas. L鈥檈nterrament de Paronas, segons expliquen els testimonis, fou apote貌sic, amb milers d鈥檃ssistents a la comitiva. Fou una mena d鈥檈nterrament substitutori. Pocs mesos despr茅s, davant la intensificaci贸 de la guerra social, un nou cop d鈥檈stat, el de Primo de Rivera, iniciava una nova dictadura.

Moria l鈥檋ome, comen莽ava el mite. Conv茅 recuperar, avui, l鈥檋ome i, sobretot, les seves idees i projectes.




Fuente: Directa.cat