March 8, 2021
De parte de Nodo50
285 puntos de vista


Montserrat Sed贸, infermera
鈥淔er efectiu el dret a la conciliaci贸 茅s molt complicat en l鈥櫭爉bit professional de la salut鈥

Quines s贸n les principals desigualtats i viol猫ncies que pateixes com a dona i com s鈥檋an aguditzat amb la pand猫mia?

Hi ha diverses desigualtats i discriminacions, per貌 jo destacaria que fer efectiu el dret a la conciliaci贸 茅s molt complicat en l鈥櫭爉bit professional de la salut. La salut 茅s un treball evidentment feminitzat i alhora de set dies a la setmana 24鈥痟. Aix貌 fa que, moltes vegades, la feina laboral passa per sobre del treball de cures, de la conciliaci贸 familiar. Des dels mateixos centres de treball posen molts problemes a l鈥檋ora de garantir la cura de menors o de persones a c脿rrec. Es treballen caps de setmanes i nits i aix貌 per a dones amb fam铆lies monoparentals o amb problemes particulars suposa moltes complicacions. Amb la pand猫mia ha estat molt pitjor. Hav铆em fet aven莽os a trav茅s de la negociaci贸 col路lectiva, dels plans d鈥檌gualtat o els pactes d鈥檈mpresa, per貌, tenint en compte que la salut 茅s treball essencial, aquests drets han quedat esbandits. Les jornades de treball s鈥檋an fet molt llargues.


Quins creus que s贸n els reptes feministes?

Per comen莽ar, tenim por que quan torni la famosa normalitat, no tornem on 茅rem. 脡s a dir, que el que hem perdut amb relaci贸 a reducci贸 de jornada, adaptacions o fins i tot exced猫ncies, que principalment tenen cara de dona, desaparegui per sempre i h脿gim de partir de zero. El repte feminista per excel路l猫ncia en el m贸n de les cures 茅s que es reconegui com a professi贸 qualsevol tasca de cura professionalitzada, tant laboralment com socialment. Tenim les companyes de geriatria, que fa anys que denuncien la seva situaci贸. El gran repte 茅s aconseguir que les professions tan feminitzades deixin de ser 鈥渇emenines鈥, en el sentit pejoratiu del terme, que siguin professions tan serioses, reconegudes i respectades com altres; incl煤s dins els diferents col路lectius sanitaris d鈥檃ltres branques.

Marcela Baham贸n, portaveu de l鈥橝ssociaci贸 Intercultural de Professionals de la Llar i de les Cures
鈥淓l treball de la llar i les cures 茅s la base principal de tota societat鈥

Quines s贸n les principals desigualtats i viol猫ncies que pateixes com a dona i com s鈥檋an aguditzat amb la pand猫mia?

A tall d鈥檈xemple, t鈥檈xplique el que li va passar a una companya. En una conversa per WhatsApp, li van oferir cuidar quatre membres familiars com a interna per 800 euros. La companya li va enviar la nostra taula salarial, on posa que una treballadora interna mai pot guanyar menys de 950 euros. Aleshores, la dona li va preguntar: 鈥淎ix貌 perqu猫 茅s?鈥, al que la companya va respondre: 鈥溍塻 perqu猫 vost猫 veja que el salari que m鈥檈st脿 oferint est脿 molt per sota del salari m铆nim鈥. I li va comen莽ar a insultar, dient que era una 鈥panxita鈥, una 鈥渁busiva鈥, 鈥渧ens ac铆 a viure dels nostres impostos鈥濃 脡s una realitat molt comuna. No vull dir que les dones espanyoles no patisquen, tamb茅 viuen aquesta discriminaci贸, per貌 a elles no els afecta la llei d鈥檈strangeria ni la discriminaci贸 per ser migrada. A m茅s a m茅s, les treballadores de la llar estan excloses de l鈥橢statut dels Treballadors. Estem excloses de drets com la prestaci贸 per desocupaci贸, perqu猫 no es cotitza en r猫gim general.


Quins creus que s贸n els reptes feministes en el teu 脿mbit?

En primer lloc, hem d鈥檃conseguir la retirada de l鈥檈smena 6777, de treball dom猫stic, inclosa en els pressupostos generals de 2018. Amb aquesta esmena, el govern no va complir la promesa que es va pactar en el reial decret 1620/2011, en qu猫 es deia que les treballadores de la llar comen莽arien a cotitzar en r猫gim general a partir de gener de 2019. El govern de torn diu que no. Per qu猫? Perqu猫 el sector est脿 feminitzat, i m茅s del 50% som dones migrades, i se鈥檔s menysprea. S贸n uns drets que hav铆em guanyat en l鈥檃ny 2011, i en 2018, ens diuen que comen莽ar铆em a cotitzar en r猫gim general en l鈥檃ny 2024. Aleshores, un dels reptes 茅s que es reconega que el treball de la llar i les cures 茅s la base principal de tota societat, perqu猫 sense cures no podem funcionar. Un altre dels reptes 茅s tenir un sindicat propi. No existeix una patronal identificada com a tal i, per tant, hem de seguir representades per CCOO i UGT. L鈥櫭簄ica eixida 茅s que cada persona valore les cures; que, si no es pot encarregar de les cures, que les pague com les ha de pagar, i que les respecte com qualsevol altre treball. Haurien de ser un servei p煤blic, gratu茂t i de qualitat. La salut i les cures no es poden mercantilitzar.

Judit Calero, m煤sica i activista trans
鈥淟a perspectiva de viure un episodi traum脿tic de discriminaci贸 em frena molt a l鈥檋ora de buscar nous camins professionals鈥

Quines s贸n les principals desigualtats i viol猫ncies que pateixes com a dona i com s鈥檋an aguditzat amb la pand猫mia?

Des que vaig iniciar la transici贸, far脿 gaireb茅 dos anys, a la universitat p煤blica on treballo he trobat suport i respecte. Hi ha uns protocols molt clars de no discriminaci贸 a persones LGBTI i tinc aquesta immensa sort que, de seguida que vaig anunciar que estava en un proc茅s de transici贸 de g猫nere, l鈥檃cceptaci贸 va ser absoluta per part de companys, companyes, les meves caps鈥 Van tancar files al meu costat. De seguida vaig poder modificar el meu correu electr貌nic. Tots aquests petits tr脿mits que semblen insignificants, per貌 qu猫 s贸n processos vitals. Quan van canviar el meu nom al directori, vaig plorar d鈥檃legria. Vaig pensar, que b茅, que f脿cil. Per qu猫 no havia pogut ser tan f脿cil en altres circumst脿ncies de la meva vida, quan vaig demanar uns drets i no se鈥檓 van recon猫ixer? Ara b茅, estic a gust en aquesta feina a escala humana, per貌 no 茅s vocacional. Em paga les factures. Em plantejo molt sovint canviar de feina. Per貌, com a dona trans, se鈥檓 fa una muntanya picar a la porta d鈥檈mpreses privades. Plantejar-me l鈥檈scenari d鈥檃nar a una entrevista de feina. A m茅s, jo encara no tinc la documentaci贸 canviada. La perspectiva de viure un episodi traum脿tic de discriminaci贸 em frena molt a l鈥檋ora de buscar nous camins professionals. Clar, tinc la sort que conservo la feina, per貌 sento compromesa la meva capacitat d鈥檈xpandir-me professionalment. Em passa ara que s贸c dona trans, i si no hagu茅s transicionat, no tindria aquesta por. 脡s frustrant. No he vist aguditzades les discriminacions i les viol猫ncies institucionals amb la pand猫mia, per貌 les existents es mantenen.


Quins creus que s贸n els reptes feministes?

Si parlem dels reptes dels feminismes, n鈥檋i ha uns quants. El que penso 茅s que enmig d鈥檜n debat sobre una nova llei estatal que reguli la realitat de les persones trans, crec que ens hem de deixar d鈥檈nredar i acceptar d鈥檜na vegada per totes que les dones trans tamb茅 som subjectes dels feminismes, igual que les dones cis. Crec que 茅s un repte important, que est脿 sobre la taula ara mateix.

Carme Riu, presidenta de l鈥檃ssociaci贸 Dones No Est脿ndards
鈥淣ecessitem dones amb discapacitat en llocs en qu猫 puguin decidir i ser reconegudes鈥

Quines s贸n les principals desigualtats i viol猫ncies que pateixes com a dona i com s鈥檋an aguditzat amb la pand猫mia?

La dona amb discapacitat 茅s la dona que est脿 m茅s lluny del patr贸 que valora la mirada masclista, amb un cos determinat i unes mides determinades, i aix貌 implica viol猫ncies extremes cap a nosaltres, com ara que no se鈥檔s cregui quan protestem per patir relacions abusives. Per altra banda, no som ni considerades dones, nosaltres. Tota la vida se鈥檔s infantilitza. A les dones amb discapacitat o diversitat funcional el que m茅s se鈥檒s nega s贸n els drets sexuals i reproductius. A moltes se les esterilitza i a les que no se鈥檔s ha esterilitzat tamb茅 en molts casos ens ho han proposat. Hi ha tamb茅 un intent de tancament de les dones a les cases, per por a qu猫 quedin embarassades. Arran de la pand猫mia, la viol猫ncia s鈥檋a aguditzat per aquelles amb familiars que les agredeixen. Aquestes dones no poden denunciar perqu猫 moltes vegades necessiten l鈥檃juda de qui l鈥檈st脿 agredint i violant. No tenen acc茅s a comunicar-se pr脿cticament amb l鈥檈xterior, tenen molta por i no tenen recursos per sortir de la viol猫ncia i anar a viure a un altre lloc.


Quins s贸n els reptes feministes que consideres m茅s prioritaris?

Hem d鈥檈xigir la quarta pota de l鈥橢stat del benestar, que 茅s el sistema de cures. La llei de l鈥檃utonomia personal si estigu茅s desenvolupada amb un pressupost adequat, afavoriria que les dones amb discapacitat en situacions de viol猫ncia fossin m茅s aut貌nomes i m茅s independents dels seus maltractadors. En paral路lel s鈥檋a de recon猫ixer el treball de cura com a treball real. Es tracta de valorar les experi猫ncies i els sabers de les dones, tamb茅 de les dones amb discapacitats, perqu猫 nosaltres hem hagut d鈥檃guditzar molt el nostre enginy per sobreviure en aquesta societat, per tirar endavant. Un problema que tenim 茅s el gran atur, no perqu猫 siguem dependents, sin贸 perqu猫 estem encara a茂llades i marginades. Un repte del feminisme 茅s ser conscient que totes les dones tenim els mateixos drets i articular-nos entre dones diferents, amb discapacitat, migrades, trans鈥 tota mena de dones que tenim m茅s dificultats, per enfortir-nos. Necessitem dones amb discapacitat en llocs en qu猫 puguin decidir i ser reconegudes.

Marta Ferrandis, llauradora
鈥淢鈥檋e sentit jutjada per ser dona i exercir un treball agrari鈥

Quines s贸n les principals desigualtats i viol猫ncies que pateixes com a dona i com s鈥檋an aguditzat amb la pand猫mia?

El sector agrari 茅s, ha estat i continua sent un sector molt masculinitzat, en qu猫 les dones tractem de fer-nos un lloc amb la finalitat d鈥檈xercir el nostre treball en igualtat de condicions. Sota la meua experi猫ncia, puc dir que m鈥檋e sentit jutjada per ser dona i exercir un treball agrari. Les mirades jutjadores i els riures amagats 鈥損er part de treballadors de diferents sectors dins del m贸n agrari 鈥, als quals m鈥檋e hagut d鈥檈nfrontar s贸n una clara mostra que alguns homes d鈥檃quest sector veuen perillar la seua traject貌ria professional, per貌 sobretot el que temen 茅s que els fem ombra. I, realment tenen de qu猫 preocupar-se. Tenim energia, tenim ganes, estem obertes al canvi i posem tot el nostre esfor莽 i treball.


Quins creus que s贸n els reptes feministes en el teu 脿mbit?

L鈥檃gricultura 茅s un sector molt masculinitzat, i amb traject貌ria masculina. Un dels problemes que aguaita a aquest sector 茅s que no existeix relleu generacional, i en la gran majoria de casos sol ser un relleu mascul铆. Les dones agricultores, que som bastants, solen ser emprenedores i entren en aquest sector pr脿cticament des de zero. Creen consci猫ncia social i models sostenibles de negoci, en altres paraules, trenquen amb la norma i prosperen. Estudien i es formen, no s鈥檈mbussen. Aquesta 茅s la principal difer猫ncia entre homes i dones en el sector de l鈥檃gricultura, i precisament el meu punt de vista, quant a reptes futurs, seria continuar fent el que fem, el nostre comportament 茅s la nostra defensa davant les desigualtats. Crec que anem pel cam铆 correcte.

Itxeya Quesada, estudiant i activista trans
鈥溍塻 urgent comen莽ar a educar en la diversitat, formar a l鈥檃lumnat i al professorat des d鈥檜na mirada oberta i crear protocols efectius que responguin a necessitats reals鈥

Quines s贸n les principals desigualtats i viol猫ncies que pateixes com a dona i com s鈥檋an aguditzat amb la pand猫mia?

S贸n les que patim totes les dones. Des de les viol猫ncies m茅s directes com podrien ser l鈥檃ssetjament al carrer, les agressions o la sexualitzaci贸 dels nostres cossos. Aquesta 煤ltima, especialment agreujant en el cas de les dones trans com jo que sovint se鈥檔s veu com a fetitxes a consumir. Tot aix貌 afegit al fet que s贸c una persona jove amb la precaritzaci贸 social i econ貌mica que aix貌 comporta avui dia i amb unes perspectives de futur incertes i gaireb茅 nul路les. Especialment, com dona trans, estem patint una campanya d鈥檕di contra les nostres vides promoguda per certs sectors reaccionaris que s鈥檃utodenominen feministes, per貌 no ho s贸n, per sectors d鈥檈xtrema dreta i partits i institucions ben consolidades com per exemple el PSC. Aquesta campanya d鈥檕di ens comporta una s猫rie de dificultats afegides com una manca de legislaci贸 que ens reconegui com a dones, que reconegui el nostre g猫nere, els nostres noms o que davant d鈥檜na agressi贸 sexista no tinguem acc茅s als mateixos recursos que les dones cis. Aix貌 ens dificulta molt la vida, en l鈥櫭爉bit administratiu, que s贸n els casos m茅s comuns, com pel que fa a la salut, ja que patim una patologitzaci贸 per part del sistema sanitari que ens obliga a acceptar un control sobre els nostres cossos. En aquest moment que ens trobem amb restriccions sanit脿ries i pand猫miques, tot aix貌 repercuteix sobre les nostres vides de manera molt directa, per exemple quant a la salut mental. El sistema capitalista espera de nosaltres que puguem produir, assumir les tasques de cura, estudiar i lidiar amb la precaritzaci贸 com ho f猫iem abans de la pand猫mia, que ja de per si era greu, per貌 ara ho 茅s molt m茅s. Hi ha una especial deshumanitzaci贸 del sistema cap a les dones. En el meu cas, com a dona estudiant i trans, tinc una dificultat afegida per accedir al mercat laboral i demostrar les meves capacitats i progressar professionalment. Se鈥檔s nega l鈥檃cc茅s al mercat laboral per la nostra condici贸 trans.


Quins creus que s贸n els reptes feministes?

En clau estudiantil, trobo que hi ha molta feina per fer, des de les nostres aules i el sistema p煤blic d鈥檈ducaci贸. D鈥檈ntrada hi ha una manca de perspectiva de g猫nere en els plans docents de totes les assignatures, que invisibilitzen sistem脿ticament les dones i que obvien segons quins temes. 脡s urgent comen莽ar a educar en la diversitat i formar tant l鈥檃lumnat com al professorat des d鈥檜na mirada oberta. Els protocols tamb茅 s贸n inefectius, quan no directament inexistents, sovint no s鈥檃pliquen i no ens tenen en compte. 脡s necessari dotar als centres p煤blics, escoles, instituts i universitats p煤bliques de protocols que responguin a necessitats reals i formar adequadament als professionals docents i l鈥檃lumnat per poder detectar casos d鈥檃gressions o assetjament, tant a dones com a persones LGBTI, i acompanyar-les. Aquesta necessitat de protocols tamb茅 茅s important que s鈥檃pliqui a altres centres formatius, esportius, art铆stics o culturals. Recentment han sortit a la llum els casos d鈥檃busos sexuals a l鈥橧nstitut del Teatre de Barcelona i a l鈥橝ula Municipal de Teatre de Lleida, de la qual jo vaig ser alumna fa uns anys. Aquests casos demostren un problema d鈥檃rrel, que a les escoles p煤bliques dels nostres territoris s鈥檋a estat abusat i assetjant amb total impunitat i sistem脿ticament les dones. Casos que s鈥檋an amagat i invisibilitzat i ara que surten a la llum, les institucions i direccions d鈥檃quests centres i escoles no s鈥檋o estan prenent seriosament i es renten les mans sense assumir el que ha passat als seus espais. Des de La Crida, com a organitzaci贸 feminista i LGBTI, treballem per donar resposta a totes aquestes problem脿tiques. Tamb茅 des de la perspectiva de les dones lesbianes i bisexuals que patim una doble opressi贸, pel fet de ser dones i per tenir una opci贸 sexual que s鈥檌nvisibilitza socialment. Com a dones trans, com he comentat abans, 茅s urgent abordar la precaritzaci贸 a la qual som sotmeses. Des del nostre col路lectiu lluitem per a incorporar la perspectiva LBT en la lluita feminista i en qualsevol altra lluita.




Fuente: Directa.cat