April 22, 2021
De parte de Grup Antimilitarista Tortuga
284 puntos de vista


Sense cap mena de dubte les campanyes militars dirigides per Jaume I durant el seu regnat marcaren profundament el desenvolupament hist貌ric del segle XIII i, de fet, s贸n l鈥檕rigen de les realitats culturals actuals dels territoris que van ser conquerits pel monarca i els seus aliats. Mallorca i el Pa铆s Valenci脿 han de situar el seu 鈥渕oment fundacional鈥 en la conquesta del rei Jaume, ja que 茅s a partir d鈥檃questa quan es funden els regnes cristians que sorgiran de l鈥檈xpansi贸 catalanoaragonesa i que, despr茅s de m煤ltiples transformacions, han arribat fins als nostres dies.

Tenint en compte el que s鈥檃caba de comentar no ens ha d鈥檈stranyar que en les 鈥渉ist貌ries nacionals鈥 d鈥檃mbd贸s territoris i, tamb茅, de Catalunya 鈥搎ue es veuria a si mateixa com al nucli d鈥檈xpansi贸 principal鈥 els esdeveniments de la 鈥渃onquesta鈥 pr貌piament dita hagin sigut 脿mpliament estudiats i tamb茅 siguin for莽a coneguts. En el cas que ens ocupa, el mallorqu铆, podeu llegir l鈥檃rticle d鈥橝dri脿 Mas sobre el tema on es recull de forma for莽a sint猫tica com s鈥檈xpand铆 el domini de la Corona d鈥橝rag贸 sobre l鈥檌lla. En aquest article, per貌, volem donar un altre enfocament a la tem脿tica, el de saber qu猫 va passar amb els habitants ind铆genes de l鈥檌lla de Mallorca despr茅s de la conquesta liderada per Jaume I.

Tots els indicis apunten que entre 1229 i 1231 鈥揺l temps que dur脿 l鈥檕cupaci贸 militar del territori insular鈥 pr脿cticament tota la poblaci贸 de la May没rqa musulmana fou capturada. En el moment en el qual ens trobem, havent desaparegut segles enrere l鈥檈sclavitud antiga, existien dues grans situacions que podien portar a una persona a esdevenir esclava. Una d鈥檈lles era la captura en un territori 鈥渓luny脿鈥 d鈥檌ndividus amb l鈥檕bjectiu de comercialitzar-los, aquesta 茅s la pr脿ctica que es desenvoluparia profundament al llarg de l鈥櫭╬oca moderna. L鈥檃ltra via cap a l鈥檈sclavitud era la que s鈥檃plicar脿 a Mallorca, i era la captura de presoners de guerra que eren convertits, a la pr脿ctica, en esclaus.

Una de les poques restes arquitect貌niques d鈥櫭╬oca isl脿mica que han arribat fins als nostres dies s贸n els Banys 脌rabs de Madina May没rqa. Font: Viquip猫dia.

Una de les restes arquitect貌niques d鈥櫭╬oca isl脿mica que han arribat fins als nostres dies s贸n els Banys 脌rabs de Madina May没rqa. Font: Viquip猫dia.

En un context de conflicte entre les dues riberes del Mediterrani, la cristiana i la musulmana, era habitual que els presoners de la guerra esdevinguessin 鈥渃aptius鈥, esclaus que d鈥檈ntrada, no generaven beneficis per a qui els posse茂a amb la seva for莽a de treball sin贸 pels rescats que es pagaven per ells. Tant cristians com musulmans van patir aquesta pr脿ctica durant el per铆ode baix medieval, eren capturats per 鈥渓鈥檈nemic鈥 i aquest buscava vies per rebre una quantitat de diners a canvi d鈥檃lliberar al captiu. En el cas mallorqu铆, tot i que part铆em d鈥檃questa situaci贸, els fets es van desenvolupar de forma diferent.

Alguns andalusins amb certa capacitat econ貌mica van aconseguir ser rescatats o, simplement, rescatar-se ells mateixos, i emigrar. Cal tenir clar, per貌, que el gruix de la poblaci贸 musulmana de l鈥檌lla no va aconseguir alliberar-se de la seva condici贸 d鈥檈sclaus, al trobar-se en una situaci贸 econ貌mica molt prec脿ria 鈥揺videntment agreujada per la invasi贸 militar鈥. Com que no ens torb脿vem davant d鈥檜na r脿tzia o d鈥檜na batalla puntual, sin贸 d鈥檜n proc茅s de conquesta i colonitzaci贸 d鈥檜n territori, la impossibilitat d鈥檕btenir un benefici econ貌mic a trav茅s dels rescats va portar als cristians a emprar als natius de May没rqa com a m脿 d鈥檕bra for莽ada.

La situaci贸 degu茅 ser for莽a dura, tot i que per diferents vies els esclaus podien arribar a l鈥檃lforria, 茅s a dir, a la llibertat, la poblaci贸 musulmana de Mallorca pr脿cticament desaparegu茅 passades dues o tres generacions. Molts dels mallorquins capturats durant la conquesta foren destinats a les reserves senyorials 鈥 o mon脿rquiques 鈥 on formaren quadrilles d鈥檈sclaus agr铆coles, tamb茅 hi havia pagesos que en tenir situacions econ貌miques m茅s o menys bones podien posseir un petit nombre d鈥檈sclaus i fou habitual l鈥檈sclavitud urbana. Tanmateix hi ha documentades exportacions d鈥檃quests esclaus, partides de captius que serien venuts a altres territoris del mediterrani (i aqu铆 veiem com les dues 鈥渧ies鈥 d鈥檈sclavitud poden interrelacionar-se). En cas d鈥檃conseguir la seva llibertat els andalusins van optar per dues sortides, o b茅 emigrar a un territori musulm脿 o b茅 convertir-se al cristianisme.

L鈥檈sclavitud, de fet, esdevingu茅 un fenomen estructural a la Mallorca dels segles XIII i XIV, fins a l鈥檈sclat de la pesta negra. Un cop 鈥渆sgotat鈥 el fil贸 dels conquerits per Jaume I es recorregu茅 a la importaci贸 d鈥檈sclaus d鈥檃ltres territoris (menorquins, turcs, grecs, eslaus鈥) que formarien part del complex sistema laboral mallorqu铆 medieval.

La conquesta de Mallorca fou plasmada en imatges a finals del segle XIII en les pintures murals del que m茅s tard seria el palau Aguilar de Barcelona. A la pintura hi podem veure tant el desplegament militar de Jaume I com l鈥檃ssalt a Madina May没rqa.

La ocupaci贸 de Mallorca no es pot entendre si no es t茅 en compte que a finals del segle XI i durant tot el segle XII s鈥檋avia expandit a l鈥橢uropa Occidental una idea de croada, de la necessitat de la lluita contra l鈥檌slam, que encara estava m茅s que present entrant al segle XIII. La conquesta de Mallorca tenia una justificaci贸 teol貌gica clara, i a m茅s encaixava amb un proc茅s d鈥檈xpansi贸 que havia comen莽at amb l鈥檕cupaci贸 del que seria la Catalunya Nova. Un cop consolidat el territori del Principat es pass脿 a envair Mallorca i, poc temps despr茅s, Val猫ncia. Per貌 en els territoris conquerits a Catalunya i en el cas valenci脿 la poblaci贸 nativa qued脿 en una situaci贸 de servitud m茅s o menys equiparable a la dels serfs cristians, s鈥檃rrib脿 a pactes en els quals es respectava una certa autonomia de les comunitats musulmanes conquerides, que evidentment s鈥檋an d鈥檈ntendre en clau d鈥橢dat Mitjana. El cas mallorqu铆 fou diferent.

El desenvolupament militar de la conquesta, l鈥檃bs猫ncia de pactes importants entre ocupants i ocupats, i les mateixes necessitats de la colonitzaci贸 que s鈥檌nicia a partir dels anys 30 del segle XIII, feren que el gruix de la poblaci贸 nativa de Mallorca fos esclavitzada i que, de fet, a la pr脿ctica, desaparegu茅s 鈥搒alvant algunes excepcions puntuals detectades per alguns historiadors鈥 en relativament poc temps. No 茅s tasca dels historiadors jutjar un fet del passat, per貌 s铆 que ho 茅s aconseguir que en la construcci贸 de relats i de mem貌ries col路lectives es tingui en compte el conjunt de realitats que existiren. Si presentem una hist貌ria de la conquesta de Mallorca en la qual nom茅s es tinguin en compte les fites militars del rei Jaume i la posterior colonitzaci贸 catalana de l鈥檌lla, ometrem la import脿ncia que tingueren en tot el proc茅s els conquerits, i no podrem entendre la gran complexitat que acompanya a qualsevol moment del nostre passat.

Ferran Vives i Via
(Cornell脿 de Llobregat, 1995). Graduat en Hist貌ria (UB) i M脿ster en Estudis Llatinoamericans (UB). Actualment est脿 realitzant la tesi doctoral sobre les resist猫ncies i pactes entre els ind铆genes kuna i l鈥橧mperi espanyol durant el segle XVII, dirigida per Javier Lavi帽a (UB).

Font: http://www.aboriginemag.com/curiosi…




Fuente: Grupotortuga.com