October 9, 2021
De parte de Nodo50
331 puntos de vista


Un any m茅s, els municipis d鈥檃rreu del territori valenci脿 es preparen per als diferents actes programats per al 9 d鈥檕ctubre: la Diada Nacional del Pa铆s Valenci脿 per a algunes, el Dia de la Comunitat Valenciana per a altres i, consensuadament, festiu per a tothom. L鈥檕rganitzaci贸 de la manifestaci贸 del pr貌xim dissabte, que t茅 previst eixir a les 18 de la vesprada a l鈥橢staci贸 del Nord, s鈥檋a plantejat en els mateixos termes que els anys anteriors. El comunicat d鈥橝ntifeixistes Pa铆s Valenci脿 ressalta que 茅s important no abandonar els carrers per respondre a, entre d鈥檃ltres, les agressions al valenci脿, la impunitat de l鈥檈xtrema dreta, la pujada dels preus de l鈥檈lectricitat, els carburants o la cistella del menjar, el degoteig dels desnonaments, aix铆 com per mostrar rebuig per l鈥檃ugment d鈥檃gressions lgbtif貌biques, racistes o masclistes. Aquest any s鈥檋an estructurat un total de dotze columnes, batejades amb noms referencials del valencianisme, l鈥檃ntifeixisme, el feminisme i les lluites populars en general: Miquel Grau, provinent de l鈥橝lacant铆-Vinalop贸 Mitj脿; la columna Em铆lia Claramunt, de l鈥橝lcoi脿 鈥 Vall d鈥橝lbaida 鈥 Comtat; Marcel路l铆 P茅rez, de la Marina 鈥 la Safor 鈥 la Ribera Baixa; Virtudes Cuevas, de la Costera i la Ribera Alta; Guillem Agull贸, de la Plana 鈥 Camp de Morvedre; Aurora Picornell, de Mallorca; Maria Merc猫 Mar莽al, de les comarques de Ponent 鈥 Pirineu; Manuela Ballester, de l鈥橦orta Sud; Montserrat Roig, del Barcelon茅s; Alejandra Soler, de l鈥橦orta Nord; Neus Catal脿, del Camp; i Maria Dom猫nech, de les comarques nord-orientals de Catalunya.

Parlar de consens al voltant del Nou d鈥橭ctubre 茅s una tasca dif铆cil. Aquest dia 茅s, any rere any, l鈥檈scenari perible de la confrontaci贸 entre diferents idees al voltant d鈥檃ll貌 que s鈥檈nt茅n com a 鈥渧alencianitat鈥, sobre maneres de 鈥渟er鈥 i 鈥渁ctuar鈥 com a valencianes. No obstant aix貌, les celebracions a Val猫ncia no han estat caracteritzades sempre 鈥搊 almenys quasi sempre鈥 per un ambient ple de viol猫ncia exacerbada. El 9 d鈥檕ctubre de 1977, al voltant de mig mili贸 de persones baixaren al carrer per demanar l鈥檃utonomia per al Pa铆s Valenci脿. Sota el lema de 鈥淟libertat, Amnistia i Estatut d鈥橝utonomia鈥, la primera Diada Nacional valenciana del postfranquisme va reunir gent de tots els espectres pol铆tics, condicions socials i d鈥檃rreu d鈥檜n territori que s鈥檈sfor莽ava per posar fi a la repressi贸 i la por que havia instaurat la dictadura de Francisco Franco. El car脿cter 煤nic d鈥檃questa jornada, per貌, ha propiciat una interpretaci贸 esbiaixada i influ茂da per la import脿ncia que el mot consens va tindre en aquest per铆ode hist貌ric.

El 1978, mentre el president del precedent preauton貌mic de la Generalitat, Jos茅 Luis Albi帽ana, pronunciava un discurs institucional,  militants del GAV van boicotejar l鈥檃cte amb aldarulls, i el valencianisme antifranquista aplegava 25.000 persones a la pla莽a de bous, on va esclatar un artefacte explosiu

Sota aquesta presumible aparen莽a de tranquil路litat, varen oc贸rrer algunes accions violentes del blaverisme, moviment regionalista i anticatalanista, i d鈥檃lguns grups d鈥檈xtrema dreta postfranquista. El terrorisme d鈥橢stat franquista no va acabar el 20 de novembre del 1975. Una d鈥檃questes accions va ser l鈥檃ssassinat de Miquel Grau, jove de 20 anys que va ser colpejat violentament per un ma贸 llan莽at per un militant del partit d鈥檈xtrema dreta Fuerza Nueva. Aquella fat铆dica nit del 6 d鈥檕ctubre de 1977, Grau es trobava penjant cartells de la Diada Nacional del Pa铆s Valenci脿 d鈥檃quell any. Mor铆 el dia 16.

Un factor important en el proc茅s d鈥檈nderrocament de la versi贸 oficial de l鈥檈tapa de l鈥檃nomenada Transici贸 a l鈥橢stat espanyol ha estat l鈥檈studi de la q眉esti贸 de la viol猫ncia. Tal com explica la historiadora i autora del llibre El mito de la transici贸n pac铆fica: violencia y pol铆tica en Espa帽a (1975-1982)Sophie Baby, bona part de la historiografia, si no ha negat la import脿ncia de la viol猫ncia pol铆tica, l鈥檋a menyspreada o l鈥檋a ocultada. Doctor en Hist貌ria Contempor脿nia a la Universitat de Val猫ncia, Borja Ribera, qui va defensar la seua tesi, La violencia pol铆tica en la Transici贸n valenciana (1975-1982)a principis d鈥檃quest any, explica que la viol猫ncia orquestrada des de finals de 1975 fins a mitjan 1977 presenta unes pautes no massa espec铆fiques i 鈥減otser va ser una excepci贸 quant al nombre de participants, per貌 que les reivindicacions eren diverses鈥. Per a ell, la magnitud d鈥檃questa primera fase de viol猫ncia no es pot comparar amb la viscuda durant els anys i diades posteriors. Tal com subratlla l鈥檋istoriador, 茅s entre l鈥檈stiu i el final de 1977 quan el teixit associatiu del blaverisme es consolid脿. En octubre de 1977, va n脿ixer el Grup d鈥橝cci贸 Valencianista (GAV) i el partit Uni贸n Regional Valenciana (URV). Si fins a l鈥檃ny 1978 les accions violentes d鈥檃quests grups havien estat 鈥渆spor脿diques i de poca entitat鈥, seria a principis d鈥檃quell any quan, gr脿cies al suport i la cobertura de la Uni贸 de Centre Democr脿tic (UCD), s鈥檕rganitzaren, de tant en tant, actes anticatalanistes massius.

La tensi贸 va ser la protagonista de la jornada reivindicativa de l鈥檃ny 2018 |Arxiu

Les celebracions en 1978 van tenir poc a veure amb les de l鈥檃ny anterior. Mentre Josep Llu铆s Albinyana, president del Consell de Forces Pol铆tiques del Pa铆s Valenci脿 (precedent preauton貌mic de la Generalitat), pronunciava un discurs institucional, militants del GAV van boicotejar l鈥檃cte i provocaren alguns aldarulls. A m茅s, el dia 8, unes 25.000 persones varen acudir a la pla莽a de bous de Val猫ncia al XIX Aplec del Pa铆s Valenci脿, convocat pel valencianisme nacionalista i antifranquista. Durant la celebraci贸 d鈥檃quest, un potent artefacte explosiu va esclatar als banys. No va causar cap v铆ctima mortal. Aquest any, dues de les principals figures del nacionalisme, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, van sofrir dos atemptats protagonitzats per part de l鈥檈xtrema dreta.

L鈥檈strat猫gia de la tensi贸, caracteritzada per una viol猫ncia de baixa intensitat, acceptada passivament per alguns sectors pol铆tics i per les forces de seguretat, va influir de manera fonamental en el proc茅s de conformaci贸 de l鈥檃utonomia valenciana

Finalment, 1979 va ser un any especialment tumultu贸s. El blaverisme va convocar una manifestaci贸 el dia 7 al mat铆, la qual va transc贸rrer sense cap problema. No obstant aix貌, al final de la marxa, el president del GAV, Pascual Mart铆n Villalba, va fer responsable 鈥渆ls nous tirans de la sang que pot c贸rrer el pr貌xim dimarts [el dia 9]鈥. Aquell dia, l鈥檃lcalde de Val猫ncia, Ricardo P茅rez Casado, el president de la Diputaci贸, Manuel Girona, algunes autoritats acad猫miques i altres membres de la corporaci贸 municipal van ser agredits per grups ultres durant la process贸 c铆vica del mat铆 de la diada. A banda, aquests grups tamb茅 tractaren d鈥檃ssaltar l鈥檃juntament, cremaren les banderes del balc贸 amb una bengala i, fins i tot, dispararen contra el mateix edifici.

La Directa va posar en marxa un espai interactiu on es poden resseguir els diferents actes violents dels grups anticatalanistes des dels anys seixanta fins a 2017. Cal subratllar que els pics de viol猫ncia observats entre 1977 i 1979 corresponen a aquells anys tradicionalment interpretats com els de l鈥檃nomenada batalla de Val猫ncia, nom tant can貌nic com problem脿tic. Malgrat el predomini electoral de les esquerres al Pa铆s Valenci脿 fins a principis dels anys noranta, aquesta estrat猫gia de la tensi贸, caracteritzada per una viol猫ncia de baixa intensitat, acceptada passivament per alguns sectors pol铆tics i per les forces de seguretat, va influir de manera fonamental en el proc茅s de conformaci贸 de l鈥檃utonomia valenciana.

L鈥檃ny 2017 va representar un punt d鈥檌nflexi贸 en la resposta violenta de grups d鈥檜ltradreta a la concentraci贸 de la vesprada del 9 d鈥橭ctubre

Tot i que la viol猫ncia blavera mai ha desaparegut, els esdeveniments de l鈥檃ny 2017 marcaren una fita important. El refer猫ndum sobre la independ猫ncia de Catalunya de l鈥1 d鈥檕ctubre, la posterior actuaci贸 repressiva policial, el suport institucional i social d鈥檃questes accions, o el tancament de files protagonitzat pel rei Felip VI en defensa de la integritat territorial de l鈥橢stat, van ser els antecedents d鈥檜ns actes que es preveien turbulents. Durant la concentraci贸 de la vesprada, a la pla莽a de Sant Agust铆 de Val猫ncia, un nombr贸s grup de militants d鈥檈xtrema dreta, membres de Yomus (ultres del Val猫ncia CF), el GAV i d鈥檃ltres grups, rebentaren la manifestaci贸 enmig d鈥檜na discutida actuaci贸 de les forces policials.

Seguint la tesi de l鈥檋istoriador Borja Ribera, es pot assenyalar que els l铆mits entre els grups blavers i l鈥檈xtrema dreta valenciana s贸n borrosos, m茅s encara quan actuen paral路lelament durant els actes del 9 d鈥檕ctubre

L鈥檃ny seg眉ent, la reacci贸 fou fulgurant. En 2018, en una concentraci贸 que aglutinava diverses sensibilitats de l鈥檃ntifeixisme, s鈥檋i van reunir unes 10.000 persones, reafirmant que al Pa铆s Valenci脿 no hi ha lloc per al feixisme. La contraconvocat貌ria del partit ultradret脿 Espa帽a 2000 nom茅s va poder reunir 200 persones. L鈥檕rganitzaci贸, decidida a evitar fets com els de l鈥檃ny anterior, va proposar la creaci贸 d鈥檜n col路lectiu de seguretat propi i la formaci贸 de columnes perqu猫 l鈥檃rribada al lloc de la concentraci贸 fora segura i en com煤. El 2019, el resultat va ser semblant que a la de 2018: tot i la tensi贸 inherent, 猫xit de la convocat貌ria antifeixista. La diada de 2020 va ser un any marcat pels efectes de la pand猫mia de la COVID-19 i les restriccions aplicades per les diferents autoritats. Tanmateix, m茅s de mil persones es reuniren en la convocat貌ria antifeixista de la vesprada, enfront de les 80 o 90 persones que aconsegu铆 reunir un acte blaver al Parterre.

Seguint la tesi Ribera, es pot assenyalar que els l铆mits entre els grups blavers i l鈥檈xtrema dreta valenciana s贸n borrosos, m茅s encara quan actuen paral路lelament durant els actes del 9 d鈥檕ctubre. D鈥檃ltra banda, com explica el soci貌leg i escriptor Francesc Viadel,  鈥渆l blaverisme modern va ser [鈥 la contestaci贸 dels sectors pol铆tics i civils adscrits a l鈥檃ntic r猫gim franquista a la nova cultura pol铆tica de la democr脿cia鈥. Els pics de conflictivitat i viol猫ncia blavera han vingut, normalment, en moments on l鈥檈squerra ha estat reeixida electoralment. El blaverisme o l鈥檈xtrema dreta valenciana s贸n moviments veritablement reaccionaris en el sentit m茅s literal de la paraula. La seua postura 茅s agressivament defensiva. Quan el moviment antifeixista s鈥檋a organitzat en massa, aquests grups han quedat retractats. Pot ser que, a Val猫ncia, els Nou d鈥橭ctubre hagen estat, normalment, interpretats com a celebracions reservades per a una part exaltada de la societat valenciana. I pot ser tamb茅 que, a poc a poc, s鈥檈stiga convertint en una festa m茅s amable, m茅s reivindicativa i, malgrat que incomode a alguns sectors, una diada on c脿piga tothom.




Fuente: Directa.cat