March 26, 2021
De parte de Nodo50
364 puntos de vista


Facultat de Dret de la Universitat Aut貌noma de Barcelona, 1996. Una aula on no hi cap ni una agulla. El redactor en cap d鈥Egin, Pepe Rei, despulla el sistema de mitjans de comunicaci贸, convidat per l鈥檕rganitzaci贸 d鈥檈studiants dels Pa茂sos Catalans, Alternativa Estel. Entre la seva bibliografia ja despunta La red Galindo i est脿 a punt de publicar Intxaurrondo, la trama verde. D鈥檃quella trobada a la UAB naixer脿 un vincle que s鈥檃nir脿 enfortint i eixamplant. David Fern脿ndez des de Barcelona i Eva M谩帽ez des de Val猫ncia comencen a brindar algun suport puntual al periodista, gallec de naixement i basc d鈥檃dopci贸, com ara cerques a les hemeroteques universit脿ries o peticions al registre de la propietat.

Seu d鈥Egin a Hernani, 15 de juliol de 1998, 250 policies ocupen les instal路lacions, registren els despatxos, inutilitzen la rotativa i precinten. L鈥檕rdre judicial 茅s de Baltasar Garz贸n, amb el patrocini del Govern espanyol de Jos茅 Mar铆a Aznar, qui etziba: 鈥淎lg煤 pensava que no ens atrevir铆em?鈥. S鈥檋avien atrevit a tancar el primer diari 鈥搃 la r脿dio Egin Irratia鈥 despr茅s de vint anys de democr脿cia.

Sense dubtar-ho, Pepe Rei va despenjar el tel猫fon: 鈥淢鈥檃judeu a muntar un acte contra el tancament?鈥. 鈥淓t muntem una campanya鈥, van respondre a l鈥檃ltra banda

Sense dubtar-ho, Pepe Rei va despenjar el tel猫fon: 鈥淢鈥檃judeu a muntar un acte contra el tancament?鈥. 鈥淓t muntem una campanya鈥, van respondre a l鈥檃ltra banda. Dit i fet, David Fern脿ndez, Guillem Fern脿ndez i Xavi Urbano, membres d鈥橝lternativa Estel, des de Catalunya, i Eva M谩帽ez, vinculada al moviment okupa i a les r脿dios lliures, des del Pa铆s Valenci脿, van fundar un grup de suport en ruta permanent per la llibertat d鈥檈xpressi贸 i el dret a la informaci贸. Egin era un referent per a aquells joves: 鈥淏usc脿vem una altra versi贸 del context basc i sempre an脿vem a comprar l鈥Egin a les Rambles鈥, recorda Guillem Fern脿ndez. Estaven disposats a defensar-lo.

El diari basc havia nascut el 1977 amb el lema 鈥渓a veu dels sense veu鈥 i a l鈥橢stat espanyol no hi havia massa mitjans que recollissin el punt de vista dels moviments socials. Per aix貌, quan el gener de 1999 es va okupar l鈥檃ntiga seu del H貌lding Ol铆mpic de Barcelona, entre diverses pancartes, se鈥檔 va despenjar una que deia 鈥淓gin egingo dugu鈥, 鈥淓gin, ho farem鈥.

Pepe Rei
Xavi Urbano al local de l鈥欌楢vant鈥, des d鈥檕n van preparar la campanya contra el tancament d鈥欌楨gin鈥 |Arxiu

Fer-ho no era f脿cil. Corrien les acaballes dels noranta sota la doctrina del 鈥渢ot 茅s ETA鈥 contra qualsevol dissid猫ncia al Pa铆s Basc. La primera aznaritat s鈥檋avia dotat de Julia Garc铆a-Valdecasas com a delegada de Govern espanyol a Catalunya. Havia estat al capdavant de la policia espanyola els 12 d鈥檕ctubre del 98 i del 99 al barri de Sants de Barcelona, i insistia a vincular les manifestants amb la branca juvenil de l鈥檈squerra abertzale, Jarrai. Despr茅s, van arribar les c脿rregues a la UAB arran de la visita d鈥橝znar i, el 2001, la pol猫mica dels infiltrats policials a la manifestaci贸 contra el Banc Mundial. Al Pa铆s Valenci脿, el 1993 havien assassinat el jove antifeixista Guillem Agull贸 i grups d鈥檈xtrema dreta, com Acci贸n Radical, apallissaven i amena莽aven amb total impunitat.

En aquell tr脿nsit, va n茅ixer Gara, per貌 Pepe Rei volia conservar la investigaci贸 com a tret identificatiu del futur mitj脿 i amb aquest prop貌sit ja tenia una nova idea clara al cap i un equip concret en ment. Volia engegar un projecte de periodisme d鈥檌nvestigaci贸 independentista, d鈥檈squerres i internacionalista, i l鈥檈quip d鈥檌nvestigaci贸 d鈥Egin aix铆 com la llavor sembrada pel grup de suport que havia tirat endavant la campanya contra el tancament eren imprescindibles. Un cap de setmana, Pepe Rei va convocar-los al Pa铆s Basc i a les platges de Laida i Laga va llan莽ar-los una pregunta directa: 鈥減uc comptar amb vosaltres?鈥.


Cada pe莽a compta

En paraules de Xavi Urbano, 鈥渄eman脿vem a la gent que se sum茅s a un projecte que encara no existia鈥. Sobre terreny, va dedicar-se a fer cr茅ixer la base social amb paradetes i xerrades. Per 12.000 pessetes anuals, rebries dotze exemplars i quatre llibres. Abans que sort铆s el primer n煤mero d鈥Ardi Beltza, el gener del 2000, dedicat a revelar els amagatalls de tres talps d鈥橢TA, ja tenia 8.500 subscripcions, 1.500 als Pa茂sos Catalans. Comptar amb gran part de l鈥檈quip d鈥檌nvestigaci贸 d鈥Egin era un segell de qualitat i la xarxa inabastable que havia constru茂t Pepe Rei, una garantia. Els grups de suport arreu del territori van fer la resta.

Pepe Rei
Publicaci贸 de suport des dels Pa茂sos Catalans a 鈥楢rdi Beltza鈥, 1999 |Arxiu

Va fer una aposta per sumar gent jove al projecte implicada en moviments socials com l鈥檈studiantil, l鈥檕kupa o la insubmissi贸 i amb sensibilitats diverses: llibert脿ria, comunista i independentista. A Girona, membres del sindicat Bloc Revolucionari, de l鈥檃ssemblea d鈥檕kupes i de Maulets van tirar endavant el grup de suport i Moi Mart铆nez, a trav茅s de Guillem Fern脿ndez, 茅s qui va posar fil a l鈥檃gulla: 鈥淓ls contactes humans de tota la vida feien de nexes鈥, recorda.

Eva M谩帽ez va agafar la ploma i es va estrenar amb un reportatge sobre el barri de la Coma de Paterna: 鈥淚gor em va dir que estava perfecte el que explicava, per貌 que ho havia de fer d鈥檜na altra manera perqu猫 fos period铆stic. Aix铆 vaig aprendre a escriure鈥

De col路locar portes de vehicles a la SEAT i escriure a l鈥Avant 鈥揹iari del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC)鈥, David Fern脿ndez va passar a formar part de la redacci贸 del mitj脿 m茅s perseguit de l鈥橢stat espanyol. Precisament, va escriure el seu primer article a la secci贸 de laboral: 鈥渄es d鈥檜n sindicat alternatiu ens van donar els xecs nominals al portador, per valor de vint milions de pessetes, que l鈥檈mpresa Pechiney-Celograf havia lliurat a uns delegats de CCOO despr茅s d鈥檃cordar uns acomiadaments鈥. Amb ell, en una primera etapa, tamb茅 hi havia Marc Roma, que ja havia col路laborat amb Pepe Rei anteriorment: 鈥淗i vam fer una feinada ingent, hav铆em de cobrir disset 脿rees de recerca de la revista entre tots dos o sigui que an脿vem feli莽ment de crani鈥. Eva M谩帽ez, acostumada a locutar, va agafar la ploma i es va estrenar amb un reportatge sobre el barri de la Coma de Paterna: 鈥淚gor em va dir que estava perfecte el que explicava, per貌 que ho havia de fer d鈥檜na altra manera perqu猫 fos period铆stic i em va donar les claus per estructurar-lo. Aix铆 vaig aprendre a escriure鈥. Via fax, els articles feien anades i vingudes de les redaccions de Barcelona i Val猫ncia a Orereta.

Qui va llegir el primer article de M谩帽ez era Igor Eguren, un dels redactors de l鈥檈quip d鈥檌nvestigaci贸 que havia treballat a Egin des de 1993, concretament al suplement juvenil Gazteguin. Estirant el fil del narcotr脿fic i la ultradreta amb Ardi Beltza, va viatjar diverses vegades a Catalunya i Val猫ncia. 鈥淰aig con猫ixer el grup de Barcelona, aix铆 com Eva M谩帽ez, que estava okupant. No hi havia massa periodistes, per貌 tothom tenia voluntat, comprom铆s i coneixia molt b茅 els moviments socials. Vam aprendre tots de tots鈥. Per Eguren, el projecte va prendre cos a partir de les relacions de Rei i d鈥檃cord amb l鈥櫭爉plia xarxa que havia anat teixint amb Egin i la posterior campanya contra el tancament.

El tiquet del prost铆bul Riviera, publicat a 鈥楢rdi Beltza鈥 |Arxiu
Imatge de l鈥檈ntrada del Riviera, prost铆bul de Castelldefels |David Fern脿ndez

Tots els membres d鈥檃quella xarxa persistent i discreta tenien entre 20 i 25 anys, i molts van aparcar feines i estudis per bolcar-se en el relleu. Guillem Fern脿ndez no era periodista ni ho volia ser, per貌 va deixar els estudis de t猫cnic de so i es va responsabilitzar de la distribuci贸 de la revista mensual i del que aleshores, en espais militants, s鈥檃nomenava agitprop (propaganda i agitaci贸). Aix铆 i tot, la investigaci贸 amarava gaireb茅 tothom. Tot el que es publicava s鈥檋avia d鈥檃creditar i aix貌 requeria gu脿rdies, recerca, comprovacions鈥

Guillem recorda haver-se disfressat de pizzer, pintor o executiu per vigilar, escoltar i observar. Algun Nadal, David Fern脿ndez havia fet gu脿rdies per detectar alguns infiltrats i, en una ocasi贸, va passar hores davant el prost铆bul Saratoga per capturar la imatge d鈥檜n gu脿rdia civil. Fins i tot, arribat el moment, un membre de l鈥檈quip va haver d鈥檈ndinsar-se a l鈥檃ltre prost铆bul emblem脿tic de Castelldefels, el Riviera, per poder aconseguir un tiquet i resseguir-ne l鈥檕rigen. Els 鈥渟erveis prestats鈥 revertien a una mercantil basca, Larratruk, que enfonsava els seus tentacles en els negocis de proxenetisme de Luis Astiazaran Tati, que regentava La Rosa d鈥橭iartzun. Tati, confident, era un dels proxenetes m茅s importants del Pa铆s Basc i sempre es va vantar de la seva amistat amb el General Rodr铆guez Galindo, amb qui havia compartit negocis. Les connexions del Cos Nacional de Policia amb el negoci de la prostituci贸 apareixien publicades l鈥檃ny 2000 a Ardi Beltza. A trav茅s d鈥檃quells reportatges amb qu猫 col路laboraven van aprendre sobre la connexi贸 entre el narcotr脿fic, el joc, la prostituci贸 i les clavegueres de l鈥橢stat.

Guillem recorda haver-se disfressat de pizzer, pintor o executiu per vigilar, escoltar i observar. Algun Nadal, David Fern脿ndez havia fet gu脿rdies per detectar alguns infiltrats i, en una ocasi贸, davant el Saratoga 

D鈥檃lguna manera, la publicaci贸 es va avan莽ar al seu temps, en continguts i disseny. Temes de corrupci贸 que aleshores van ocupar les p脿gines de la revista apuntaven a algunes not铆cies que apareixen ara a altres mitjans de comunicaci贸. Per貌 a m茅s, hi havia seccions espec铆fiques de moviments socials emergents, presons, antimilitarisme, immigraci贸, ecologia o noves tecnologies i Joana Garcia Grenzner emfatitza que es tractaven temes sobre sexualitats, drets de les dones, okupaci贸 i presos socials, que eren ignorats per gran part de la premsa. 鈥淔amiliars de presos m鈥檈nviaven cintes amb relats de maltractaments i recordo la hist貌ria de qui vam anomenar doctor Mengele [metge al complex d鈥橝uschwitz] de Puerto de Santa Mar铆a, que assistia les tortures dels funcionaris als interns鈥. Per Garcia Grenzner, Pepe va tenir una visi贸 鈥渕olt potent鈥 en l鈥櫭爉bit pol铆tic, period铆stic i organitzatiu i 鈥渧a formar els millors i les millors periodistes d鈥檌nvestigaci贸, va ensenyar-nos que es podia sostenir un mitj脿 amb suport popular鈥. Malgrat la c脿rrega de feina i l鈥檈levat grau d鈥檃utoexig猫ncia, Xavier Urbano li atribueix la virtut de cuidar una relaci贸 especial amb cadasc煤. A m茅s, 鈥渆t passava per l鈥檈squerra amb les seves reflexions. A mi em va ensenyar el que era el comprom铆s, la coher猫ncia i la const脿ncia鈥, conclou.

L鈥檈xig猫ncia dels projectes period铆stics i el context repressiu va passar factura. Amb el pes d鈥檜n judici que havia d鈥檃rrencar pel 12 d鈥檕ctubre de 1999, Garcia Grenzner decidiria apartar-se鈥檔 cap al 2003: 鈥渆stava okupant, pendent d鈥檜n judici imminent i participant en una publicaci贸 basca perseguida鈥 en aquells moments, va ser massa pressi贸 per mi鈥. Eva M谩帽ez tamb茅 va necessitar un distanciament; com Garcia Grenzner, tenia una causa pendent i patia l鈥檃ssetjament de l鈥檈xtrema dreta al Pa铆s Valenci脿. Pepe Rei sempre va respectar les decisions de tothom. 鈥淐rec que tothom que va estar vinculat a la publicaci贸, cadasc煤 amb la seva biografia i els seus l铆mits, vam fer tot el que vam poder per tirar-ho endavant, que mai va ser poc鈥, reflexiona Grenzner.


Prohibicions, seguiments i micr貌fons

All脿 on an脿vem, recorda Eva M谩帽ez, 鈥溍﹔em uns apestats, per貌 tamb茅 trob脿vem molta solidaritat de col路lectius socials, que ens convidaven, ens allotjaven i moltes vegades tamb茅 eren fonts per a futurs reportatges鈥. A m茅s, all脿 on anaven tamb茅 es presentava la policia o l鈥檈xtrema dreta. O totes dues. M谩帽ez va patir seguiments, la seva l铆nia telef貌nica estava desviada, dos individus rondaven el seu portal, la policia havia preguntat per ella a la propiet脿ria de casa seva i havia rebut amenaces per tel猫fon. Aix铆 i tot, considera que tenien 鈥渕olt interioritzat que hi havia repressi贸 perqu猫 ho est脿vem fent b茅, no 茅rem massa victimistes鈥. A Guillem Fern脿ndez la policia el va seguir quan passejava gossos per guanyar alguns diners i a l鈥檈scola on feia de monitor de menjador, i les identificacions en els actes o els controls per carreters es van anar repetint.

En poc m茅s d鈥檜n any de vida, Ardi Beltza va deixar empremta en molts sentits i va generar rius de tinta a diversos mitjans de comunicaci贸. Les projeccions del v铆deo Periodistas, el negocio de mentir es prohibien arreu de Catalunya: a Sabadell, a Argentona, a la Universitat de Lleida, a la Pompeu Fabra o a la Universitat de Barcelona, mentre Fiscalia advertia a les universitats que l鈥檈xhibici贸 del material audiovisual constitu茂a un delicte de col路laboraci贸 amb banda armada.

Les projeccions del v铆deo Periodistas: El negocio de mentir es prohibien arreu de Catalunya mentre Fiscalia advertia a les universitats que l鈥檈xhibici贸 constitu茂a un delicte de col路laboraci贸 amb banda armada

Al Casal Independentista de Mollet del Vall猫s, recorda David Fern脿ndez, va irrompre la Gu脿rdia Civil i va suspendre l鈥檃cte. Tamb茅 volien requisar la cinta, per貌 una noia la va salvar amagant-la dins d鈥檜n barret. Quan agents de la benem猫rita van demanar-li a Fern脿ndez que sign茅s l鈥檕rdre, aquest s鈥檋i va negar argumentant que no desitjava que incloguessin la seva signatura al Berta, l鈥檕rdinador central de la Gu脿rdia Civil. Burletes, van proferir-li: 鈥渓os ni帽os de Pepe saben lat铆n鈥. En aquest context, 鈥渓os ni帽os鈥 havien de prendre mesures. Compartien un sistema segur de trucades a trav茅s de cabines telef貌niques. Es concretava hora i n煤mero de la comunicaci贸 i des del tel猫fon d鈥檜n bar, amb cent pessetes, realitzaven la trucada. Aix铆, els aparells mai eren els mateixos.

Passats els anys, a trav茅s del periodista Xavier Vinader, s鈥檃ssabentarien que a una de les redaccions de la successora d鈥Ardi Beltza, Kale Gorria, al carrer Ros de Olano, havien coincidit dos cossos policials: la Gu脿rdia Civil i els Mossos d鈥橢squadra, per col路locar micr貌fons.

Pepe Rei
Pepe Rei davant del centre social okupat L鈥橦amsa del barri de Sants de Barcelona despr茅s d鈥檜na xerrada a principis del 2000 |Arxiu

Fer una mudan莽a per tornar

El colof贸 final de la campanya de desprestigi que patia Ardi Beltza va ser la detenci贸 de Pepe Rei per ordre del vell conegut Garz贸n, precisament el mateix dia que el jutge Juan del Olmo, tamb茅 de l鈥橝udi猫ncia Nacional espanyola, l鈥檋avia citat perqu猫 declar茅s com a imputat pel v铆deo Periodistas, el negocio de mentir. El tancament, reconeix Igor Eguren, 鈥渘o ens va agafar per sorpresa. Sab铆em que ens investigaven i experiment脿vem els controls policials en qu猫 se鈥檔s preguntava sobre els articles que f猫iem鈥.

Pepe Rei
Campanya als Pa茂sos Catalans contra l鈥檈mpresonament de Pepe Rei i el tancament d鈥橝rdi Beltza |Arxiu

El 19 de gener de 2001, Pepe Rei va entrar a la pres贸 i no en va sortir fins al juny. Mentrestant, el mes d鈥檃bril el jutge va comunicar al representant legal de la revista, Ahoztar Zelaieta, la intenci贸 de tancar la publicaci贸 i alg煤 va filtrar al grup de Barcelona que hi hauria un escorcoll. Quan la policia va entrar a la redacci贸, la va trobar buida. Xavi Urbano tamb茅 va decidir buidar l鈥檃rxiu de papers i documents que guardava a casa seva, incl貌s el llistat de subscriptores, i posar els seus pares al corrent de quina era la situaci贸 鈥減el que pogu茅s passar鈥.

Dos mesos m茅s tard, van anar tots junts a recollir-lo a la sortida de la pres贸 d鈥橝lcal谩 Meco, despr茅s que la Secci贸 Quarta Penal estim茅s el recurs d鈥檃pel路laci贸 contra les dues ordres de pres贸 dictades per Garz贸n i Juan del Olmo. Pepe Rei tenia m茅s vides que un gat i se sobreposava a la cinquena detenci贸 -finals dels 70, el 1982, el 1994, el 1999 i el 2001- i al tercer empresonament. No 茅s que no tingu茅s por, puntualitza Eguren, per貌 鈥渓a por no paralitzava el que creia que havia de fer鈥. Onze anys despr茅s, el Tribunal Suprem va decretar la il路licitud del tancament i va recon猫ixer l鈥欌渁plicaci贸 indeguda鈥 de l鈥檃rticle 129 del Codi Penal, relatiu a la dissoluci贸 d鈥檈mpreses, perqu猫 mai es va dictaminar que es tractava d鈥檜na associaci贸 il路l铆cita. Perseverant i amb un equip incondicional, va arrencar Kale Gorria.

Pepe Rei
Presentaci贸 de l鈥檈dici贸 Pa茂sos Catalans de 鈥楰ale Gorria鈥 al CAT-Tradicion脿rius de Gr脿cia, el 2002 |Arxiu

Per prud猫ncia i seguretat, la seu es va ubicar al Pa铆s Basc sota administraci贸 francesa, a Baiona, i la presentaci贸 tamb茅. Pepe Rei estava comprom猫s amb una edici贸 dels Pa茂sos Catalans de la publicaci贸 i Albert Boada, a trav茅s de David Fern脿ndez, es va incorporar a l鈥檈quip per aconseguir les 2.000 subscripcions que la farien possible. Cada divendres al vespre, recorda Boada, li trucava i preguntava: 鈥淒贸nde andas?鈥, per seguidament demanar-li un balan莽 de la setmana i l鈥檈stat de la q眉esti贸.

En l鈥檈ntretant, els seguiments no havien cessat. Un dia, mentre condu茂en d鈥檜na xerrada a la Universitat Jaume I de Castell贸 cap a un poble, Pepe Rei va alertar Boada d鈥檜na cua de vehicles que els seguia. Va comprovar les matr铆cules i va concloure que eren de l鈥empresa Levantina, aleshores en mans de Jos茅 Luis Roberto, el Cojo 鈥揻undador de la formaci贸 d鈥檈xtrema dreta Espa帽a 2000鈥 i de la policia secreta. En un altre viatge de Lleida cap a Reus, van patir un control antiterrorista. Mentre el periodista canalla 鈥揷om s鈥檃utoanomenava Rei en el t铆tol d鈥檜n llibre鈥 aprofitava per reunir-se amb un membre de l鈥橭pus Dei en una 脿rea de servei, Boada i Fern脿ndez van veure arribar furgonetes dels Mossos d鈥橢squadra. Els van apuntar amb les metralletes i van registrar-los de dalt a baix.

Pepe Rei
Pepe Rei signant llibres el Sant Jordi de l鈥檃ny 2002 a Barcelona |Arxiu

Als actes regalaven exemplars de prova gratu茂ts a canvi de les dades i despr茅s, Xavi, Ivan i Amaia es dedicaven a trucar sense treva des del local de Ros de Olano. Les subscripcions es van guanyar xerrada a xerrada, trucada a trucada. 鈥淓ra un local sinistre on fumaven com carreters鈥, aix铆 el recorda Victor Reixach, que es va incorporar a l鈥檈quip petit de redacci贸. Des d鈥檃quell rac贸 del barri de Gr脿cia de Barcelona, entre revista i revista, es van preparar amb PageMaker desenes de cartells per a moviments socials: de las Madres de la Plaza de Mayo, de Palestina, de l鈥檃campada antimilitarista o del moviment altermundista. Des del Pa铆s Basc van proposar que es mudessin a un nou espai 鈥渕茅s digne鈥 i seria la redacci贸 del carrer Ramon i Cajal des d鈥檕n, m茅s tard, s鈥檃cabaria elaborant l鈥檈dici贸 especial catalana contra el tancament d鈥Egunkaria, que el mateix Parlament de Catalunya va rebutjar. Darrere d鈥檃quella nova campanya, hi hauria el mateix grup que el 1998 s鈥檋avia implicat amb Egin, a m茅s del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

Quan, de matinada, duien el seg眉ent n煤mero de la redacci贸 a la impremta de Tafalla, van viure el darrer control antiterrorista. La Gu脿rdia Civil va dirigir-s鈥檋i amb un: 鈥淗ombre, los cachorros de Pepe Rei鈥 i, orgullosos, aix铆 s鈥檋an acabat reivindicant

Reixach considera que els mitjans liderats per Pepe Rei van ser importants perqu猫 demostraven que era possible fer periodisme d鈥檜na altra manera, tot i que admet que a vegades 鈥渆stir脿vem molt el xiclet鈥. Ambd贸s projectes van combinar professionalitzaci贸 i milit脿ncia i es van valorar per igual cada una de les tasques. Un dia, recorda Reixach, li va dir: 鈥淭u ets un simple ajuntalletres, participes en un projecte col路lectiu i el teu nom i el teu cognom no s贸n importants鈥. Ning煤 va signar mai cap reportatge a Kale Gorria, com a declaraci贸 de principis i segurament per seguretat. Aix貌 s铆, un cop al mes, alguns agafaven l鈥檃utob煤s i pujaven cap al Pa铆s Basc per revisar i corregir l鈥檈dici贸 catalana abans del tancament.

Kale Gorria es va esquerdar el 21 d鈥檃gost de 2002, quan Pepe Rei va patir un accident de cotxe que el va deixar greument ferit. Enmig d鈥檜n estiu xafog贸s, el grup va tornar a agafar l鈥檃utob煤s, per貌 a difer猫ncia de tantes altres vegades ho van fer per passar dies i nits a la vora del seu llit en un hospital de Sant Sebasti脿. Quan, el setembre, de matinada, duien el seg眉ent n煤mero de la redacci贸 d鈥橢ibar a la impremta de Tafalla, van viure el darrer control antiterrorista. La Gu脿rdia Civil va dirigir-s鈥檋i amb un: 鈥淗ombre, los cachorros de Pepe Rei鈥 i, orgullosos, aix铆 s鈥檋an acabat reivindicant. Poc despr茅s, Garz贸n va anunciar el tancament de la publicaci贸 (per貌 judicialment mai es va executar) i a la redacci贸, afeblida i ofegada econ貌micament, li van fallar les forces. Pepe mai m茅s va poder tornar a prendre el tim贸 de Kale Gorria ni d鈥檜na hipot猫tica successora, per貌 els vincles que havia teixit aquell equip van ser indestructibles i tothom conserva els principis que els van fer estimar Egin, Ardi Beltza i Kale Gorria. I per sobre de tot, Pepe Rei.

[Comunicat d鈥檃gra茂ment de la fam铆lia de Pepe Rei a tota la xarxa que va construir]




Fuente: Directa.cat