October 19, 2021
De parte de La Haine
180 puntos de vista


19/10/2021 :: Barcelona
x C脡SAR LORENZO
El context pol铆tic impedeix la resignificaci贸 de la tristament c猫lebre comissaria, record inc貌mode i darrer gran s铆mbol de la repressi贸 franquista a Barcelona

Via Laietana: mem貌ria torturada

El context pol铆tic impedeix la resignificaci贸 de la tristament c猫lebre comissaria, record inc貌mode i darrer gran s铆mbol de la repressi贸 franquista a Barcelona

                                                                        

“Dintre d鈥檜n armari del despatx d鈥檈n Polo, s鈥檋i trobaven porres de tota mena i n鈥檈scollien una cada dia diferent, per a la pallissa de torn, particularment als qui no podien trobar indicis d鈥檌dentificaci贸 en les responsabilitats del Partit. Els interrogatoris es feien de matinada, dintre el silenci dels passadissos i amb total impunitat. Sovint els de la policia armada que ens custodiaven als soterranis ens havien de baixar totalment desfets鈥. 脡s el testimoni de Sebasti脿 Piera, supervivent de la Guerra Civil, de Hitler i de l鈥檈stepa russa, i d鈥檃quell 1947 als interrogatoris de la Brigada Pol铆tico-Social (BPS) a la Jefatura de Via Laietana durant la caiguda dels 80. Ell va salvar la pell, per貌 una par脿lisi facial li recordaria cada dia de la seva vida que va estar a punt de perdre-la.

鈥淟i deien: 鈥楽i no parles, pegarem i violarem la teva germana…鈥

脡s impossible saber del cert quantes persones van passar per aquell tr脿ngol. Sense la documentaci贸 policial, protegida a pany i forrellat als arxius del Ministeri de l鈥橧nterior o, pitjor encara, convertida en cendres durant la Transici贸 per ordres del llavors ministre Rodolfo Mart铆n Villa, qualsevol quantificaci贸 no pot anar m茅s enll脿 de la simple conjectura. En tot cas, van ser milers d鈥檋omes, majorit脿riament, per貌 tamb茅 moltes dones, de tot l鈥檈spectre ideol貌gic i perfil social de l鈥檕posici贸 antifranquista. Comunistes, anarquistes, socialistes, catalanistes, estudiants, obrers, i fins i tot intel路lectuals i professionals liberals van tastar, amb m茅s o menys rudesa, els m猫todes emprats per la Social. Des dels m脿xims l铆ders de les organitzacions clandestines fins als militants de base, les dilig猫ncies policials eren comunes per a la majoria. Ingressar a la pres贸 despr茅s del pas per la Jefatura, constitu茂a, paradoxalment, un alliberament.

Desembre de 1970, quasi un quart de segle m茅s tard, i se segueix donant exactament el mateix relat: 鈥淭ancat a les cel路les et cridaven a deshores, cont铆nuament. No et deixaven dormir. T鈥檃mena莽aven fent veure amb la pistola que t鈥檃naven a disparar. Tota la panxa negra de pegar-te, cosa que et produeix un dolor terrible. Despr茅s, tot tipus de vexacions, cops de peu, la roda, el poli bo i el dolent鈥︹. Aquest cop 茅s Carles Vallejo, sindicalista de CCOO, qui parla sobre la seva experi猫ncia de 17 dies a Jefatura. Quedava lluny l鈥檃ssessorament de la Gestapo nazi a la incipient policia secreta franquista. Tamb茅 els cursos impartits per l鈥橣BI a Nova York en t猫cniques de contraespionatge als quals el mateix comissari Antonio Juan Creix, trist protagonista d鈥檃quella comissaria, va assistir convidat pel govern del general Eisenhower, a finals dels anys cinquanta.

L’edifici ha viscut la seva particular guerra de banderes: lluint la senyera i la republicana, en una imatge ef铆mera i poc vista. BRANGUL脥

Totes aquestes innovacions es van notar poc, per貌, a Via Laietana. La cigonya, amb les mans emmanillades rere els genolls i les cames flexionades; el quir貌fan, amb el cos sobre una taula i el tronc penjant a l鈥檃ire; o la barra, de la qual penjaven el detingut emmanillat, continuaven sent habituals contra els considerats m茅s perillosos. Sols els m茅s durs i preparats resistien aquelles llargues sessions de turments medievals: no tothom podia emular el pol铆tic del PSUC Miguel N煤帽ez, tal com va dir Creix en persona al periodista comunista Manuel V谩zquez Montalb谩n durant la detenci贸 d鈥檃quest el 1962. Per aix貌 el mateix N煤帽ez, des de la pres贸 de Burgos, es va encarregar de redactar un petit manual (No quiero hablar. El deber de los comunistas frente a la polic铆a y los tribunales franquistas), on instru茂a els militants sobre com preparar-se. Altres organitzacions l鈥檃daptarien o en farien de propis.

Prohibit parlar-ne

鈥淗emos pasado del gobierno de Franco al gobierno de Kafka鈥, va declarar la cineasta Pilar Mir贸 quan, per ordre d鈥檜n tribunal militar, es van segrestar totes les c貌pies de la seva pel路l铆cula El crimen de Cuenca. Era el febrer de 1980 i la cinta tractava sobre uns fets ocorreguts a comen莽aments de segle, quan 鈥攕ota tortures de la Gu脿rdia Civil鈥 dos homes van acabar confessant un assassinat que no havien com猫s.

La cruesa de les imatges, en un moment en qu猫 els m猫todes de la Benem猫rita estaven en entredit, va despertar la ira d鈥檜n estament militar que encara no havia assumit el recent canvi de r猫gim. La pel路l铆cula no es va estrenar a Espanya fins un any i mig despr茅s i, ironies de la vida, va acabar sent la m茅s taquillera de l鈥檃ny, per davant de Superman II.

L’edifici envoltat de banderes espanyoles actuals.

De tortura n鈥檋i havia hagut durant tot el segle XX i continuava havent-n鈥檋i el 1981. Al febrer d鈥檃quell any, Joseba Arregi va morir despr茅s del seu pas per la Direcci贸n General de Seguridad, a Madrid. A Via Laietana, les germanes Eva i Blanca Serra, entre d鈥檃ltres militants independentistes, van denunciar maltractaments. I no serien els 煤ltims. Est脿vem en democr脿cia, per貌 algunes coses havien canviat poc. Genuino Navales, inspector en cap de la temible Brigada Pol铆tico Social, l鈥檋i havia deixat clar, entre h貌stia i h貌stia, a Carlos Vallejo: 鈥淵o soy un professional, soy polic铆a con Franco, lo ser茅 con la democracia y seguir茅 si茅ndolo cuando manden los tuyos鈥.

Les tortures eren tantes que el PSUC va acabar fent un petit manual per a ressistir-ho

L鈥檈ncert脿 de ple. Aquell agent aficionat a tallar la circulaci贸 dels canells dels detinguts amb les manilles va ser nomenat el 1982 comissari general de Seguretat, essent l鈥檈ncarregat de coordinar la visita del Papa i el Mundial de futbol. Hauria estat nomenat cap de la Policia a Barcelona el 1979 si no fos perqu猫 CCOO va protestar p煤blicament pel seu passat i el govern no va voler generar pol猫mica. Tothom coneixia qu猫 havia succe茂t, per貌 ning煤, o quasi ning煤, volia parlar-ne. V谩zquez Montalb谩n, de nou, amb motiu de la mort del m茅s c猫lebre de tots els torturadors, es lamentava: 鈥淭ampoco sus v铆ctimas hicimos nada por enfocarles con el reflector. La Reforma hab铆a absuelto a los due帽os de los Creix, 驴hubiera sido justo perseguir a los criados?鈥.

El darrer baluard

Any 2007. Despr茅s de llargues i dures controv猫rsies entre l鈥橝juntament i el govern del PSOE, el Ministeri de Defensa cedeix definitivament el Castell de Montju茂c a la ciutat. La fortalesa que havia vigilat i castigat els barcelonins durant m茅s de dos segles tornava a la ciutadania. Tot i la manca de definici贸 dels seus usos i la seva llunyania del centre de la ciutat, la recuperaci贸 del castell es va viure com una gran vict貌ria, entre d鈥檃ltres, del moviment a favor de la mem貌ria democr脿tica, perqu猫 permetria dignificar el pat铆bul del president Llu铆s Companys. Era, a m茅s, el primer gran espai simb貌lic de la guerra i la dictadura que podia ser reinterpretat com tal. Els altres tres (pres贸 Model, Camp de la Bota i Jefatura) presentaven situacions ben diferents.

La Model estava encara en ple 煤s (no es tancaria fins el 2017) i la seva reconversi贸 en centre memorial s鈥檃lbira, encara avui, llunyana per la complexitat de les obres i l鈥檈levat pressupost. El Camp de la Bota, escenari de m茅s de 1.700 afusellaments entre el 1939 i el 1952, havia canviat tant respecte aleshores que era irreconeixible i, a m茅s, el F貌rum de les Cultures del 2004 va acabar de trepitjar la poca dignitat que el lloc conservava. La Jefatura de Via Laietana, segurament l鈥檈spai amb m茅s c脿rrega simb貌lica de tots quatre, tamb茅 continuava operativa, per貌 l鈥檈difici i la ubicaci贸 eren tan poc adients per a les necessitats d鈥檜n cos policial del segle XXI que no era forassenyat pensar en un canvi d鈥檜sos si s鈥檃conseguia una bona permuta de terrenys.

L鈥橝ssociaci贸 Catalana d鈥橢xpresos Pol铆tics del Franquisme, entre d鈥檃ltres entitats memorials, feia anys que ho reclamava. Deu anys despr茅s, gr脿cies a un notable moviment ciutad脿 i pol铆tic, el canvi va semblar possible quan el grup d鈥橢RC al Congr茅s present脿 a la Comissi贸 d鈥橧nterior una nova proposici贸 no de llei per reconvertir Jefatura en un centre memorial i, contra tot pron貌stic, es va aprovar amb els vots de PSOE i Ciudadanos. Cap conseq眉猫ncia palpable a curt termini per貌, almenys, un bri d鈥檈speran莽a.

Avui, aquella possibilitat 茅s m茅s llunyana que mai. La reacci贸 de l鈥橢stat al proc茅s independentista sembla haver trencat els ponts de di脿leg en aquest assumpte. La Jefatura 茅s, amb la Subdelegaci贸 del Govern, el m脿xim s铆mbol de la sobirania estatal al cor de la capital catalana. Quin pol铆tic voldria assumir les diatribes dels adversaris si s鈥檃trev铆s a arriar la bandera espanyola del balc贸?

Un faristol 鈥榩erill贸s鈥

En el context pol铆tic actual, qualsevol cr铆tica al sinistre passat de l鈥檈difici, qualsevol proposta de resignificaci贸 de l鈥檈spai, 茅s retor莽ada fins a presentar-la com un atac a les forces i cossos de seguretat i, de retruc, a l鈥橢stat, en general. Aix铆 va ser quan el mar莽 de 2019 l鈥橝juntament va instal路lar un faristol explicatiu sobre l鈥檈difici. El ministre d鈥橧nterior, Fernando Grande-Marlaska, adre莽脿 una carta a l鈥檃lcaldessa on l鈥檃dvertia que era 鈥減erill贸s identificar institucions democr脿tiques de l鈥橢stat amb un r猫gim pol铆tic del passat鈥. L铆nia argumental que el secretari d鈥橢stat de Seguretat ha emfatitzat recentment en dir que la comissaria 鈥渉a estat i 茅s un s铆mbol de servei p煤blic des del qual diverses generacions de policies han contribu茂t i continuen contribuint a enfortir la democr脿cia鈥.

Que no hi va haver depuraci贸 de la policia franquista no ho diuen els vells opositors que hi van ser apallissats, sin贸 el mateix Rodolfo Mart铆n Villa, ministre de l鈥橧nterior entre 1976 i 1979: 鈥淵o me daba cuenta de las l贸gicas insuficiencias y de los l贸gicos fallos de la Polic铆a y la Guardia Civil, pero el Estado los necesitaba si quer铆a sobrevivir, y era injusto, radicalmente injusto, pol铆tica y moralmente, que en un proceso pol铆tico como el que nosotros conduc铆amos permitiera la m谩s m铆nima depuraci贸n鈥.

Per貌, si realment es vol diferenciar entre ambd贸s per铆odes, per qu猫 no assumir d鈥檜na vegada aquest llegat inc貌mode i permetre que l鈥檈scenari de la vulneraci贸 dels drets de tantes persones serveixi a la causa de la democr脿cia a trav茅s del record als que hi van lluitar per ella?

Botxins i resistents

L鈥檈difici de Vila Laietana dona per a un trist 鈥榙ramatis personae鈥 entre torturats i torturadors i els que consentiren tot plegat:

Busquets, Joan. Encara un nen durant la Guerra Civil, Busquets (1928) va entrar en contacte amb el moviment llibertari a l鈥檈xili a finals dels anys quaranta. Va ser llavors quan s鈥檌ntegra als grups de maquis de la zona, amb els quals realitza diverses incursions a Catalunya. L鈥檕ctubre de 1949 茅s detingut a Barcelona i torturat durant tres setmanes abans d鈥檌ngressar a la pres贸, on va con猫ixer la sent猫ncia de mort, commutada per 30 anys de reclusi贸, dels quals acabaria complint vint a diferents penals.

Cuevas, Tomasa. Militant comunista des de l鈥檃dolesc猫ncia, amb la desfeta republicana Cuevas (1917-2007) va pagar amb cinc anys de pres贸 i desterrament la seva activitat durant la Guerra Civil. A Barcelona, s鈥檃filia al PSUC i cau detinguda de nou el 1945. Va estar 40 dies a Jefatura, sotmesa a tortures atroces per part dels policies Pedro Polo i els germans Creix, abans d鈥檌ngressar en un estat lamentable a la pres贸 de les Corts. La seva viv猫ncia, aix铆 com els nombrosos testimonis de dones torturades i empresonades que va recopilar en diverses obres, demostren que les dones van ser igualment f猫rries resistents i v铆ctimes de la repressi贸.

Gonz谩lez, Carmen. Nascuda a Barcelona el 1956 en el si d鈥檜na fam铆lia gitana, l鈥檈xtrema pobresa i la vida n貌mada van marcar els seus primers anys. El 1973 la van detenir per primer cop, acusada de ser c貌mplice d鈥檜n atracament que havia fet el seu home. Durant els set dies que va estar incomunicada la van cosir a bastonades. D鈥檃ll脿 va passar a la pres贸 de la Trinitat en aplicaci贸 de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitaci贸n Social. Tot i que la Jefatura va ser l鈥檈scenari per antonom脿sia de la repressi贸 contra l鈥檕posici贸 pol铆tica, els detinguts per delictes comuns tamb茅 van ser v铆ctimes de la brutalitat policial. Rescatar les viv猫ncies d鈥檃questes v铆ctimes invisibilitzades 茅s una tasca tan dif铆cil com necess脿ria.

Juan Creix, germans. Els dos grans mites negres de la comissaria de Via Laietana. Antonio Juan Creix (1914-1985) va ingressar al cos abans de la guerra. El 1938 va ser detingut i condemnat a mort per contraespionatge, per貌 se li va commutar la pena i va fugir. El 1941 s鈥檌ntegra a la Brigada Pol铆tico-Social a Barcelona, on liderar脿, amb m猫todes brutals, la persecuci贸 de l鈥檕posici贸, particularment comunistes, tot i que se l鈥檃ssocia a detencions de tot tipus (caiguda dels 80, mort dels maquis Facer铆as i Quico Sabater, Fets del Palau…). El 1968 fou traslladat a Bilbao per lluitar contra ETA, i el 1970, a Sevilla. El 1974 va ser cessat, en l鈥櫭簄ic cas de depuraci贸 dels cossos policials que es coneix. Vicente Juan va treballar colze a colze amb el seu germ脿, especialitzant-se en els cercles catalanistes i estudiantils. Foren els policies m茅s famosos i temuts de la dictadura a Barcelona.

Justicia Democr谩tica. Organitzaci贸 clandestina creada a finals dels seixanta a Barcelona. Va integrar jutges, magistrats, fiscals i altres membres de l鈥檃dministraci贸 de just铆cia. Durant els anys seg眉ents va emetre diversos informes criticant la manca de llibertats i va formar part d鈥檃lgunes plataformes unit脿ries de l鈥檕posici贸. El comprom铆s dels seus membres a favor de les persones detingudes els va comportar sancions i repres脿lies, com ara el trasllat for莽贸s del fiscal Carlos Jim茅nez Villarejo a Osca, el 1973, despr茅s d鈥檌ntentar el processament del cap de la BPS a Manresa pels maltractaments a un detingut.

Mart铆n Villa, Rodolfo. Com a governador civil de Barcelona (maig 1974 – desembre 1975), va ser el m脿xim responsable de l鈥檕rdre p煤blic en una etapa de gran conflictivitat pol铆tica i constants abusos policials. Responsabilitat que ampliaria en ser nomenat ministre de Governaci贸 amb el primer govern Su谩rez (1976-1979). La seva actuaci贸 va estar molt lluny del tarann脿 reformista que s鈥檋a autoatorgat. No sols va con猫ixer de primera m脿 les nombroses actuacions t猫rboles dels cossos policials i parapolicials, sin贸 que no va fer res per trencar amb el llegat repressiu de la dictadura.

N煤帽ez, Miguel. Des de ben jove, N煤帽ez (1920-2008) ja llu茂a galons de resistent (guerra, condemna a mort, pres贸 i exili), per貌 despr茅s de la seva tercera detenci贸, l鈥檃bril de 1958, el seu nom quedaria unit per sempre al de la Jefatura. El van emmanillar d鈥檜n canell a un tub de la calefacci贸 a prop del sostre i el van tenir en aquesta postura unes 72 hores. Va romandre 30 dies detingut abans de ser traslladat a la pres贸 Model. No va delatar cap dels seus companys del PSUC. Un cop a la pres贸 de Burgos, on s鈥檋i estaria fins el 1967, N煤帽ez va ser l鈥檈ncarregat de rebre els militants que venien traumatitzats per les tortures sofertes a mans de la policia.

Polo, Pedro. Com Eduardo Quintela, a qui va estar unit tota la seva vida professional, es va formar com a policia en la dictadura de Primo de Rivera. Amb la Rep煤blica va posar el seu bagatge repressiu contra elements llibertaris a les ordres de Miquel Badia (el 鈥淐apit脿 collons鈥). El 1937 creua els Pirineus i actua com a agent doble. Des del 1939 compatibilitza el seu c脿rrec de sotscomissari de la BPS a Barcelona amb incursions a l鈥檃ltra banda de la frontera. Quan es va jubilar el 1962, el van nomenar 鈥渃omisario general honorario鈥 i, encara despr茅s, cap del Gabinet d鈥橧nformaci贸 del Govern Civil.

Quintela, Eduardo. Forjat en la repressi贸 obrera durant el pistolerisme, amb la Rep煤blica Quintela (1891-1968) va adaptar-se als diferents canvis de govern, com prova el fet que el 1935 fos cridat com a testimoni per testificar contra el president Companys. Va passar la guerra a la rereguarda franquista, on va tenir contacte estret amb agents de la Gestapo. El mar莽 de 1939 torna a Barcelona, amb el c脿rrec de cap de la futura Brigada Pol铆tico-Social. A Via Laietana imposava el terror contra els detinguts a base d鈥檜na viol猫ncia extrema, com demostren els nombrosos detinguts 鈥渟u茂cidats鈥 durant els seus interrogatoris, o torturats fins a l鈥檈xtenuaci贸.

C茅sar Lorenzo Rubio 茅s historiador i coautor de La tortura en la Espa帽a contempor谩nea.

CRONOLOGIA D鈥橴N EDIFICI MARCAT

1929. Entra en funcionament la Jefatura Provincial de Polic铆a, dependent del Ministeri de la Governaci贸, al carrer Via Laietana, 43.

Gener de 1933. El grup d鈥檃cci贸 anarquista Nosotros atempta amb explosius contra la Jefatura, fereix un gu脿rdia d鈥檃ssalt i causa desperfectes. La comissaria ja tenia mala fama: era coneguda com 鈥渆l molino sangriento鈥.

Novembre de 1933. Amb el trasp脿s de compet猫ncies a la Generalitat, passa a Comissaria General d鈥橭rdre P煤blic.  

19 de juliol 1936. El tinent coronel Escofet, al capdavant de la Comissaria, comanda les forces lleials a la Rep煤blica que, juntament amb les organitzacions sindicals i pol铆tiques d鈥檈squerres, aturen el cop d鈥橢stat a Barcelona.

Mar莽 de 1939. La VI Brigada Regional de Investigaci贸n Social (coneguda com a Brigada Pol铆tico-Social, BPS, que formalment es crearia el mar莽 de 1941) s鈥檌nstal路la a la batejada Jefatura Superior de Barcelona.

Febrer de 1940. Alejandro Matos, comunista madrileny que intentava reorganitzar el PSUC, mor tirotejat per l鈥檈squena i rematat a cops de culata despr茅s d鈥檜n intent desesperat de fugida de la Jefatura, que en aquells moments estava ubicada temporalment a l鈥檃vinguda Diagonal perqu猫 la seu de Via Laietana estava en obres.

Agost de 1941. Josep Fornells, secretari general de les Joventuts Socialistes Unificades, mor a causa de les tortures sofertes durant tres dies. La seva companya, Soledad Real, detinguda amb ell, coneixeria la not铆cia a la pres贸, on va estar fins el 1957.

Gener-abril 1947. Caiguda dels 80: detenci贸 de quasi un centenar de militants de l鈥橝grupaci贸 Guerrillera de Catalunya, vinculada al PSUC. La majoria foren torturats salvatgement a l鈥檈difici i posteriorment condemnats a llargues penes de pres贸; quatre d鈥檈lls serien executats el 1949. Durant la detenci贸, Rafael Roch Bellapart, 鈥渁gobiado por el remordimiento, se dio a la fuga, arroj谩ndose desde el segundo piso del Cuartel a un patio, mat谩ndose鈥, segons l鈥檃testat policial. Els mateixos dies va morir Teodoro L贸pez Colas, membre de les Joventuts Llibert脿ries, a causa dels interrogatoris.

Juliol de 1951. El l铆der comunista Gregorio L贸pez Raimundo 茅s detingut i torturat brutalment durant deu dies. Les lesions per tot el cos, excepte a la cara, van trigar sis mesos a curar. Quan l鈥檕ctubre de 1976 el van tornar a detenir, els policies el tractaren ja de 鈥淒on Gregorio鈥, en un petit senyal de canvi dels temps..

19 de maig de 1960. Els Fets del Palau (protesta per la prohibici贸 d鈥El cant de la senyera en un concert de l鈥橭rfe贸 Catal脿 en homenatge a Joan Maragall) provoquen una vintena de detencions de membres de l鈥檕posici贸 de signe catalanista, entre ells Jordi Pujol, objecte de tortures i condemnat a set anys de pres贸.

11 de maig de 1966. Manifestaci贸 de capellans davant la comissaria per protestar per les tortures a l鈥檈studiant Joaquim Boix, detingut durant la Caputxinada. Els sacerdots volien entregar una carta al comissari Juan Creix, per貌 la Policia, els grisos, van carregar amb contund猫ncia.

25 de setembre de 1973. Durant la detenci贸 dels membres del MIL Salvador Puig Antich i Xavier Garriga Paituv铆, el policia de la BPS Francisco Anguas Barrag谩n mor per impacte de bala. Garriga hi fou torturat fins a signar una declaraci贸 inculpat貌ria contra el seu company, que va ser condemnat per assassinat i executat al garrot el mar莽 seg眉ent.

28 d鈥檕ctubre de 1973. Detenci贸 de 113 membres de l鈥橝ssemblea de Catalunya reunits clandestinament a l鈥檈sgl茅sia de Santa Maria Mitjancera. Molts d鈥檈lls van ser maltractats a l鈥檌nterior abans d鈥檌ngressar en pres贸 provisional.

30 d鈥檕ctubre de 1976. El Ministeri de Governaci贸 suprimeix la BPS. Tanmateix, personal, atribucions i m猫todes emprats quan la dictadura romanen inalterats.

1996. Creaci贸 del Grup 6 de la Brigada Provincial de Informaci贸n, amb seu a la Jefatura, per investigar els moviments socials a Barcelona. Cr铆tiques pels seus m猫todes.

Maig de 2013. L鈥橝juntament aprova una moci贸 on es reclama que s鈥檌nstal路li al centre un espai vinculat al foment de la mem貌ria democr脿tica.

Octubre de 2013. El Parlament de Catalunya aprova, amb un sol vot en contra, una moci贸 a favor de convertir la comissaria en un centre memorial铆stic per a la ciutat.

Juny de 2017. A proposta del grup d鈥橢RC al Congr茅s, la Comissi贸 d鈥橧nterior aprova una proposici贸 no de llei per fer de la Prefectura un centre memorial.

Mar莽 de 2019. L鈥橝juntament instal路la un faristol explicatiu de la hist貌ria de l鈥檈difici a pocs metres. El primer dia ja 茅s atacat per grups ultres. El ministre de l鈥橧nterior critica amb vehem猫ncia la iniciativa.

Octubre de 2019. Persones detingudes en les protestes per la sent猫ncia del proc茅s manifesten haver patit cops, amenaces i vexacions durant els interrogatoris al centre.

Fitxa de l鈥檈xpedient del temible, per貌 premiat, comissari Antonio Juan Creix.

https://cat.elpais.com/cat/2021/10/15/cultura/1634287464_066919.html




Fuente: Ppcc.lahaine.org